Opinió | Paral·lel 46

Personatge de l’any

Els Amics del Castell han lliurat el reconeixement al xef, propietari i ànima del Motel Empordà: Jaume Subirós

Jaume Subirós rebent uns obsequis de mans de Marià Lorca.

Jaume Subirós rebent uns obsequis de mans de Marià Lorca. / Santi Coll

Quan John Ford va filmar L’home tranquil (1952) va retratar potser sense saber-ho —tot i que ho dubto— la manera de fer i el tarannà del poble irlandès a través del personatge interpretat per John Wayne. Si posem el focus a l’Empordà, probablement aquest “home tranquil” reflex de la nostra manera de fer i el nostre tarannà, sigui en Jaume Subirós.

L’art de la cuina, és una combinació de paciència, destresa i coneixement dels productes, les tendències i els gustos dels clients; la persistència en el temps d’alguns espais gastronòmics a casa nostra, és la prova d’haver assolit aquest art i transmetre’l a noves generacions.

El dijous 20 de juny, en el marc de la Festa del Solstici que organitza els Amics del Castell de Sant Ferran es va lliurar el reconeixement de Personatge de l’any al xef, propietari i ànima del Motel Empordà: Jaume Subirós. Reconèixer una trajectòria de treball constant durant dècades, de bon fer, excel·lència des de la senzillesa, discreció i constància, de lleialtat als principis i èxit silent, no només és de justícia sinó que voldria pensar que Subirós, el nostre home tranquil, és un reflex i també un mirall on reflectir-nos.

Sovint parlem del talent, i dona la impressió que sigui una mena d’inspiració, un do que ha estat donat; en canvi, el talent crec que va molt més enllà. Significa sacrifici, constància i tenacitat, voluntat de millora i permanent esperit de superació. En totes aquestes virtuts, encaixa Subirós, i així ho va desgranar l’escriptor i periodista Xavier Febrés en la glossa que va fer de l’homenatjat.

La sala del Marquès de la Mina del Castell de Sant Ferran de Figueres es va quedar petita per formar part d’un moment simpàtic, agradable, sincer, on tothom es va trobar còmode i, sobretot, cert que el reconeixement era merescut. Paradoxalment, el títol de “personatge de l’any” ha recaigut en una persona que ha transmès l’excel·lència amb l’agradable sensació de continuïtat en el temps, al llarg de més de sis dècades, cuinada a foc lent.