Opinió | Paral·lel 46

Quan res sembla important

"Entenc la preocupació pels pagesos, i la millora hídrica pot servir perquè puguin sembrar i regar, però no eliminar restriccions de manera general"

Pantà de Darnius Boadella.

Pantà de Darnius Boadella. / Conxi Molons

Llegeixo, amb quelcom més que estupefacció, la notícia d’aixecar les restriccions d’aigua per la millora –minsa– de les reserves a Catalunya i perquè es pugui proporcionar aigua als pagesos per regar. Entenc la preocupació pels pagesos, i la millora hídrica pot servir perquè puguin sembrar i regar, però no eliminar restriccions de manera general, ja que pot suposar tornar a la mateixa situació en poques setmanes o que, segons com, s’hagin de tornar a decretar restriccions encara més dures. Això afecta la conca del Ter-Llobregat, però, al capdavall, si no hi ha aigua, tot el territori se’n ressent.

Un exemple clar el tenim al costat de casa, el Pantà Darnius-Boadella. Aquesta darrera setmana que ha plogut, hem vist amb una mica d’esperança com passava de l’11,48% d’aigua a un 16,39%; l’any passat per aquestes dates, estàvem a un 29,51% que ja era preocupant, però la mitjana de fa deu anys és del 74,59%. Amb dades a la mà, no sé fins a quin punt és bona idea relaxar les restriccions.

Aquesta mesura, que trobo contraproduent, pot acabar de convèncer els negacionistes de boca petita o aprenents de conspiradors que tenen raó quan diuen que això és cíclic i que tot se solucionarà. De fet, només ha plogut regularment una setmana i escaig, i potser la setmana entrant, la qual cosa no ens deixarà en la situació òptima ni de lluny.

Rebaixar restriccions, suposa poder omplir piscines –públiques i privades–, sempre i que no s’haguessin buidat del tot, que ve a significar carta blanca per omplir totes les piscines la capacitat de control, es digui el que es digui, és reduïda. Quantes piscines hi ha a l’Alt Empordà? I a Catalunya?

La sensació, en aquest tema, resulta incòmoda perquè sembla que les coses greus no ho són tant, i la idea que «tot anirà bé» resta instal·lada en el nostre imaginari quan, amb tota probabilitat, no «tot anirà bé» i el més probable és que les coses vagin encara a pitjor, com a mínim en relació amb l’abastament d’aigua.