Opinió | Paral·lel 46

Memòria conjunta

"La geografia del passat és complexa, i en moments convulsos com els que es van viure al final de la Guerra Civil i la immediata postguerra, encara ho és més"

El MUME de la Jonquera.

El MUME de la Jonquera. / Josep Ribas

Fa pocs dies apareixia la notícia, en aquest setmanari, de la creació del Consorci del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera; el museu existia i tenia una activitat remarcable a la comarca, amb la voluntat i la certesa que calia estendre la memòria democràtica en els compassos finals de la Guerra Civil, on vàrem viure una de les etapes més dramàtiques de la nostra història recent.

Aquest consorci permet integrar altres municipis que participen d’aquesta memòria conjunta com són la Vajol o Portbou, els quals d’alguna manera ja havien iniciat aquesta feina de record i difusió de la memòria en solitari, a través de la Mina Canta, a la Vajol, o del memorial Walter Benjamin, a Portbou. En ambdós casos, històries comunes i entrellaçades que també ho havien d’estar ara per poder entendre tota l’evolució històrica fins als nostres dies –perquè l’avui potser no l’acabaríem d’entendre prou bé–.

La geografia del passat és complexa, i en moments convulsos com els que es van viure al final de la Guerra Civil i la immediata postguerra, encara ho és més. Les interrelacions d’aquests municipis són múltiples, si posar-se en la situació que es vivia en aquell moment resulta difícil d’explicar, encara ho és més intentar entendre allò que va viure el nostre petit país on regnava el caos més absolut enmig de bombardeigs, centenars de milers de refugiats de tot Espanya o la concentració de tropes i institucions democràtiques en pocs quilòmetres quadrats.

Cal celebrar iniciatives d’aquesta mena; fa pocs dies vaig poder visitar la Mina Canta de la Vajol i resulta una experiència que gairebé pot transportar-te a aquells moments d’incertesa i –en definitiva– de derrota. Unificar esforços per transmetre una memòria conjunta no deixa de ser una obvietat que ens permet albirar una capacitat més gran d’entendre, i fer entendre, el que va suposar i el que ha suposat per a l’Alt Empordà una etapa històrica que, com més s’allunya en el temps, més necessitat tenim de transmetre-la. Ens hi juguem més del que ens pensem, vist cap on camina el món actualment. Enhorabona!