El nou president

Val a dir que ell ja tenia molt clar que seria l’escollit, que seria el cap per al proper mandat. El seu sentit de la responsabilitat fa que la por a no estar a l'altura superi l’ego que comporta ser el centre d’atenció. És conscient que a partir d’ara mateix haurà de controlar moltes coses a les quals potser mai s’ha hagut d’enfrontar, que els seus coneixements no seran suficients, que haurà de posar atenció a les normatives, moltes desconegudes, lleis i protocols que s’hauran de complir i que no serà gens fàcil. També està cofoi de poder intentar millorar la vida dels altres, però ell ja sap, per anteriors experiències, que les crítiques són gratis i que sempre hi haurà mig món en contra de l’altre mig.

Les enveges són endimoniades i els somriures poden convertir-se en dards enverinats quan giri l’esquena i que les encaixades de mans d’ahir seran comentaris en veu baixa i que tot plegat l’afectarà emocionalment i potser també dins l'àmbit familiar.

El seu cap ja treballa des de fa temps en idees de com gestionar les energies, els serveis, com guardar les formes davant de les diferents cultures i religions que, avui dia, ens envolten, de parlar sense ofendre.

"Serà cautelós en decisions a llarg termini, sap que el seu mandat és efímer i que, tard o d'hora, algú altre l’haurà de succeir i no voldria deixar feines a mitges"

Sap que l’hi caldrà demanar, a contracor, el suport d’altres persones per tirar endavant algunes de les seves propostes i que, ben segur, alguna reunió serà tensa. Ell no voldria recorre al seu antecessor per demanar-li consell, però és conscient que el traspàs no es fa d’un dia per l’altre i que, malgrat que no tenen gaire bona relació, haurà d’estar un temps compartint decisions o fins i tot donant suport a propostes que ell mai no hauria encetat. Serà cautelós en decisions a llarg termini, sap que el seu mandat és efímer i que, tard o d'hora, algú altre l’haurà de succeir i no voldria deixar feines a mitges.

Tot això és el que sent ara mateix el meu amic Antonio, que ahir es va estrenar com a president de la seva comunitat de veïns, un edifici molt poblat i ple d’elements compartits que l’hi portarà, ben segur, molts maldecaps.

Per cert, la nit del diumenge 12 de maig també es va estrenar presidència a la Generalitat, de la qual se’n parlarà molt més que la del meu amic.

Hi ha hagut un guanyador o molts, tots eufòrics i exultants, molt més que el pobre Antonio, tot i que la seva feina i responsabilitat va molt més enllà que la d’un simple president d’escala. Sort a tots dos.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ