"Hem de formar una població crítica, ens estan venent un ideal irreal"

Igualtat i Feminismes ha posat en marxa un Pla d’Acció pioner per Combatre la Pressió Estètica. La seixantena d’accions que inclou es desenvoluparan entre els anys 2023-2026, amb un pressupost inicial d’uns 10,6 milions d’euros. En parlem amb Èlia Soriano, directora executiva de l’institut Català de les Dones.

Com actua el Pla d’Acció per Combatre la Pressió Estètica, aprovat pel Govern?

El Pla d’Acció per Combatre la Pressió Estètica treballa en diversos àmbits, entre ells, el de l’alimentació, el consum, l’audiovisual, l’esport, el món laboral, l’educació i la salut. El document és el resultat d’un treball conjunt amb les entitats i activistes vinculades a la lluita contra la pressió estètica i els diferents departaments de la Generalitat. Des del moment que el vam preparar ja hem començat a aplicar mesures. El pla planteja 8 eixos estratègics i dins de cada eix hi ha una sèrie de mesures. Unes depenen de nosaltres i altres d’altres departaments. Des que es va aprovar el desembre de l’any passat, ja hem començat a implementar alguna d’elles en l’àmbit de la moda. La primera desfilada de moda inclusiva es va fer a l’Estat durant la 080 Barcelona Fashion el mes de maig de l’any passat amb una firma catalana, Free Form Style, que fa moda expressament per a persones amb discapacitat i treballem per incorporar la diversitat corporal en altres desfilades, com un pas per avançar cap a la normalitat.

Àngels Bassas: "La dictadura de la imatge és cruel"

Quins primers passos s’estan fent?

El Pla dissenya mesures des d’un enfocament integral i interseccional en diferents eixos. Per elaborar i fer seguiment del Pla es constitueix una Comissió Interdepartamental amb tots els departaments de la Generalitat. Rendim comptes per primer cop després de sis mesos perquè cada departament expliqui com ha fet evolucionar les mesures, quin pressupost tenen i com ha actuat el departament responsable. Hi ha unes dades que ens demostren que hi ha una alerta important i ens impulsen a crear aquest pla: Estem sotmetent a totes les persones en general, però especialment les dones a un sistema de violència que ens oprimeix i ens afecta de molt joves. Hi ha dades que parlen de com afecta les nenes de 8 a 12 anys, per exemple. L’aplicació del pla ha de permetre veure com això transforma aquestes primeres dades.

"És evident que s’ha de treballar amb el sector de la moda, de l’audiovisual, de l’esport, evidentment la salut"

Quina acollida tenen les primeres mesures del Pla?

Totes les mesures que són de sensibilització han estat molt ben rebudes. Quan hem començat a aplicar les mesures amb els agents socials i amb la població en general també tenim molt bona acollida. És evident que s’ha de treballar amb el sector de la moda, de l’audiovisual, de l’esport, evidentment la salut. Quan hem parlat de pressió estètica als Serveis d’Informació i Atenció a les Dones o als Serveis del Centre LGTBI hem obtingut molt bona resposta dels professionals, ja que era una demanda que tenien i han valorat molt positivament que els donem aquestes eines.

En temes de salut com s’actua?

Tenim un percentatge altíssim de persones que estan insatisfetes amb el seu cos. Cal veure com aquestes mesures que venen de salut, de com ens alimentem, per exemple, d’aquí a tres anys fan baixar aquest percentatge. Ara des de Salut han començat una de les mesures que consisteix a estendre l’atenció pel que fa als trastorns alimentaris a tot el territori. Sabrem quantes atencions fem i és clau per vèncer aquests trastorns saber en quin punt d’inici o no es pot atendre per veure si el pla és efectiu o no. En aquest sentit, si bé els TCA són sempre multicausals, la pressió estètica contribueix d’una manera decisiva.

"Tenim un percentatge altíssim de persones que estan insatisfetes amb el seu cos. Cal veure com aquestes mesures que venen de salut, de com ens alimentem, per exemple, d’aquí a tres anys fan baixar aquest percentatge"

L’àmbit de l’audiovisual i de les xarxes, la publicitat són clau en aquesta lluita. De quina manera es vol incidir?

Hi ha un àmbit molt clau perquè és com ens socialitzem: l’àmbit de la publicitat i l’audiovisual i estan agrupats però no només a nivell de xarxes. També hem de veure com influïm des dels mateixos mitjans que són públics. Els cànons de bellesa que promouen la indústria audiovisual, la publicitat i les xarxes socials sovint fomenten un pes, edat i físic que no reflecteixen la pluralitat dels cossos i la diversitat de l’aspecte físic. En matèria de xarxes no tenim les competències exclusives, perquè no és un estat, certes coses estan regulades per l’estat espanyol, però si podem fer recomanacions de continguts específics perquè es puguin començar a incorporar en diferents xarxes i veurem com és la reacció.

"Vaig fer teràpia per acceptar-me"

Un contingut que afecta especialment les nenes i les adolescents.

Per exemple la moda de l’skincare entre nenes petites que miren YouTube i els expliquen com aplicar deu productes de bellesa seguits, evidencia que cal fer un control i crear un contingut, mesures per a qui produeix i també per a qui consumeix, des de l’educació de lleure, des de joventut, des de les escoles. Al final hem de formar una població crítica, la pressió estètica és el resultat d’un sistema especialment heteropatriarcal però també capitalista. Hi ha una part molt gran de consumir nous productes i hem d’exercir un cert control i crear un públic molt crític que si decideix consumir o no ho faci en funció d’uns valors crítics sabent que allò que em venen no passarà mai perquè m’estan venent un ideal.

Era un pla molt necessari.

Sí, perquè per lluitar contra la pressió estètica, el primer que hem de fer és anomenar-ho i llavors podem detectar en quins camps podem influir i a on podem tenir molta influència i a on no podem tenir-ne. L’educació és un element clau, però també sabem que les institucions educatives han de buscar aliats que els ajudin a introduir aquest missatge.

"Hem d’exercir un cert control i crear un públic molt crític que si decideix consumir o no ho faci en funció d’uns valors crítics sabent que allò que em venen no passarà mai perquè m’estan venent un ideal"

De quina manera s’està difonent entre la ciutadania?

Volem una nova manera de fer política, en què la participació de la ciutadania sigui real. La idea del pla és que tingui consens social. Si parlem d’esport, parlem amb les federacions, si parlem de moda i consum parlarem amb els productors de moda i consum. A part de les accions de sensibilització que són molt ràpides, intentem treballar de forma coordinada en aquests sectors que són claus i que ens han d’ajudar. Farem actuacions amb relació al control de talles per exemple per començar a produir canvis com mostrar models amb tallatge real però sense anar per la via impositiva.

També s’incideix especialment en combatre les discriminacions.

El problema de la pressió estètica és que ha dibuixat un ideal: ha de ser d’aquesta manera, però és un ideal de bellesa al que no arribarem mai perquè està dissenyat perquè no hi arribem. Com a mínim detectarem les discriminacions que es generen perquè no complim aquest ideal de bellesa: A mi no em contracten perquè soc massa grossa, vaig al metge perquè em fa mal el braç i surto amb una dieta. Hem de treballar en aquest sentit. El mateix passa amb les persones primes que no tenen accés a certs llocs perquè els diuen que estan malaltes. Però el problema va més enllà. Hem consultat a experts en temes com a discapacitat. Què succeeix amb les persones discapacitades? No estan representades en els mitjans ni en la publicitat. Quan van a les botigues, la roba que troben no és accessible. Estem treballant amb dues associacions de dones, una de persones amb alopècia, A Pelo, i Barbàrie de dones tenen borrissol facial. Han dit prou: "Ja és suficient que intentin colar-me tractaments estètics per a eliminar el borrissol facial, que costen una fortuna i que mai l’aconseguiré, perquè el meu cos és així". Quan parlem de pressió estètica, no sols es tracta de sobrepès i de primesa, sinó que afecta molts altres sectors. El pla intenta abordar-los tots. És important que tots ens sentim representats i inclosos".

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ