"Marxo a descansar, demà parlem": L'últim missatge que va enviar Karel Baños abans de desaparèixer

Fa més de cinc mesos que es va apagar el seu telèfon. Fa més de cinc mesos que ningú parla amb ell. Són molts els intents, massa les trucades que recull la seva bústia de veu. Apagat, sense senyal. La seva germana, la seva parella, la seva filla, els seus amics, el seu pare, la seva mare… ningú aconsegueix parlar amb ell. "Sense notícies", lamenta la seva mare, Maricel, "no sabem res del meu fill des de la matinada del 10 de gener". Sobre la taula, el seu últim missatge: "Marxo a descansar". Es diu Karel Baños, té 41 anys, i des de llavors està desaparegut.

Sense explicació, sense dir adeu i sense haver tornat a donar senyals, el seu rastre es va perdre aquella nit, la matinada del 10 de gener de 2024. La seva foto apareix en els milers de cartells que s'han compartit per xarxes socials des de llavors. "Es va encarregar l'associació SOS Desaparecidos… però no ha arribat ni una sola pista d'ell". Complexió forta, cabells bruns, cubà que va arribar a Espanya fa dues dècades, establert a Madrid, 40 anys (encara que aquest mes de juny n'ha sumat un més). Ningú ha contactat per donar la mínima dada, lamenta Maricel. "Estem com el primer dia". Ella és la veu de la cerca. Reconstrueix els fets. La primera parada la fa aquella fatídica nit, gairebé sis mesos enrere.

"Mami, com estàs?"

"Mami, com estàs? Jo bé, fill meu. Tu bé? Què has menjat? Has anat al gimnàs? Sí…", recorda Maricel. Res destacable, apunta, “aquell dia em va trucar a la nit, com sempre, vam tenir una conversa normal”. A la seva mare no li ho va dir en aquell moment, però Karel estava sortint de Villalba, a Madrid, rumb a França per anar a treballar. "La seva xicota, n'estava al cas…", apunta la dona.

"Marxo a descansar". Després del missatge amb la foto de França, tot es fon a negre: “no hi ha més". Karel no hi és. "Comencem a preocupar-nos... Què podíem fer?". Maricel, després de dies sense saber del seu fill, i després d'una infinitat d'intents per contactar amb ell, va acudir a la comissaria. "Jo visc a Santa Pola, a Alacant, així que vaig anar a preguntar què podia fer". Assegura que un agent va tractar de calmar-la, "el seu fill és gran, segur que no ha passat res, estarà bé, em van dir. S'haurà pres uns dies, s'haurà anat per pròpia voluntat…", afirma. 

No ho veuen viable els que el coneixen. "Tant de bo fos així, però… ningú entén que marxi sense avisar…". Va arrencar una recerca liderada per aquesta mare. Va arribar fins on va poder, poc més. La seva actual parella, l'última persona que va parlar amb ell, afirmava "que van parlar normal, que no van parlar res que anunciés que anava a desaparèixer".

"Amics? El meu fill té amics repartits per tot el món, segur...". Per si era qüestió de dies, Maricel va decidir tranquil·litzar-se, esperar. "No em semblava normal, tot i que vaig continuar esperant…". Pren aire, "ni la seva germana, ni el seu pare, ni la seva filla, ningú… Ningú sabia res d'ell?". 

Finalment, van posar la denúncia de manera oficial. "El seu pare va acudir a una comissaria de Madrid i des de llavors s'encarrega la Policia Nacional". No hi ha avanços. Almenys Maricel no els coneix. "Si hi ha alguna cosa, l'informarem". Mai va haver-hi més. "Estic desesperada…". No hi ha dia que no plori la seva absència, explica aquesta mare. Truca al seu telèfon, li escriu. Sense resposta, sense senyal.

Deu mil euros per cobrar

Sociable, amigable, sense conflictes. Maricel descriu a Karel. "L'únic conflicte que ha tingut va ser amb un empresari que li devia diners…", apunta la dona. A priori, res d'amenaces ni baralles, tot va seguir el curs legal. "El judici s'ha celebrat… i la resolució ha sortit estant desaparegut. Ha guanyat el judici. L'advocat no fa més que buscar-lo per comunicar-li que té 10.000 euros sense cobrar".

Una raó més, apunta Maricel, que li fa pensar que potser Karel no està bé. "Si s'ha marxat estant bé, per voluntat pròpia… aquests diners els voldria, no? Li vindrien genial".

Hospitals, carreteres, per la seva ment Maricel ha dibuixat mil escenes. "Em trenco el cap i no sé què ha pogut passar… de veritat". Les trucades entre tots dos eren diàries. Els missatges de WhatsApp, també. "La relació era boníssima amb ell. Hi havia complicitat… m'ho explicava tot, la veritat".

Amant del motor en tota la seva extensió: les motos, els cotxes, la mecànica, va fer de la seva passió la seva professió. Els viatges en la seva vida eren continus, "anava amb un cotxe, el lliurava, tornava amb un altre a Madrid…". Tots van pensar que aquell viatge, l'últim, era un més. “No ha estat així…”, lamenta la dona. Maricel, pren aire, "per què el meu fill no hi és?"

"Ha deixat de trucar a tota la seva família i amb cap de nosaltres estava enfadat, no té explicació". Prega ajuda. Una dada, alguna cosa que la porti a saber on està Karel. En la seva ment, dibuixa una altra opció, que el propi Karel llegeixi aquestes línies, seria la millor de les notícies: “prefereixo pensar que ha necessitat el seu espai”, dibuixa la dona, "i que s'ha quedat a França, no sé..." Guarda silenci i recompon el seu esquema. "Sigui com sigui, estigui viu o si li ha passat alguna cosa...", Maricel prega ajuda, "si us plau, si algú té alguna dada… que ens ho faci saber".

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ