La malaltia venosa crònica a la primavera

La primavera i ara ja vorejant l’estiu podem dir que és quan hi ha més senyals que ens recorden l’existència de la malaltia venosa crònica. Les varius, més enllà de l’aspecte antiestètic que tenen, són el reflex d’una malaltia que encara ara és massa desconeguda. Els cordons venosos prominents a les cames poden anar acompanyats d’altres dilatacions venoses o de l’aparició dels capil·lars que l’envolten. Aquests vasos es diferencien no només per l’aspecte sinó per la diferència de la mida, del diàmetre, que tenen . Però les varius, solen anar acompanyades d’altres signes i símptomes, que ens han d’alertar i demanar ajuda a un facultatiu especialitzat.

La pesadesa, l’edema o inflor a les cames, la sequedat de la pell i l’aparició d’èczemes, els petits punts vermells que apareixen amb la calor i que ens poden semblar que són reaccions al·lèrgiques de la pell o picades de petits insectes, són una mostra de les diferents manifestacions que les acompanyen i que podem veure. Per un altre costat, hi ha símptomes que predisposen al patiment i que també minven la qualitat de vida. Parlem ara de les rampes nocturnes, la pesadesa de les cames que ens dificulten poder caminar. La úlcera és la darrera manifestació d’ l’evolució de la insuficiència venosa crònica.

Tot això que hem anat descrivint forma part de la malaltia venosa crònica i pot manifestar-se com a síndrome varicosa. La persona que la pateix ha de tenir coneixements per poder contribuir a que aquestes molèsties minvin i que l’evolució del procés s’alenteixi. Consells clàssics per alleugerir les molèsties són evitar la calor, fent servir dutxes que s’acabin amb aigua mica més freda i aprofitar qualsevol moment per moure les cames i també caminar. S’ha de portar roba adequada, és a dir que no faci calor i que no comprimeixi. Això és especialment important a nivell engonal. Cal limitar al màxim el tabac, l’alcohol, els condiments i totes aquelles substàncies irritants que empitjoren la circulació de la sang a les cames. Les sabates han de ser còmodes i d’un taló ni massa baix ni massa alt, que permetin fer bé el pas, és a dir com si caminéssim descalços sobre la sorra. S’ha d’evitar el sobrepès i l’obesitat així com el restrenyiment, ja que empitjoren el retorn venós. En darrer lloc cal fer moviments de turmell i dormir sempre que es pugui amb els peus del llit una mica alçats.

És molt important fer una consulta a un/a facultatiu/iva especialitzada en flebología. Perquè apart dels consells donats informarà de d’altres mesures terapèutiques. Pot estar indicada la prescripció d’unes mitges de compressió o la de prendre algun flebotònic. També pot caldre un tractament esclerosant.

L’escleroteràpia és una tècnica de tractament flebològic que té una llarga història al darrera. I això equival a dir que aquesta és una tècnica molt coneguda i amb molta experiència. En aquests moments és molt resolutiva i pràcticament indolora i pot millorar tant la clínica de la persona afectada, que pot arribar a recuperar, la qualitat de vida perduda. En mans d’expertes pot tractar l’ampli ventall de patologia venosa, de forma única o combinada amb altres tècniques o amb la prescripció de fàrmacs i mitges de compressió. Cal un bon diagnòstic per poder dur a terme el tractament més indicat en cada cas.