Que ve el llop

Els ramaders empordanesos deuen estar contents pel que a la sequera, l’elevat cost de les matèries primeres, i la manca d’ajuts per part de l’administració, dificultats a les quals tradicionalment havien de fer front en l’exercici de la seva activitat, s’hi ha d’afegir des de fa ben poc la presència del llop.

És ben sabut que el llop és una espècie en perill d’extinció i que la seva reintroducció és un èxit a escala mediambiental, però un no sap ben bé què pensar en veure que, una vegada més, són la gent del camp la que n’ha de pagar les conseqüències.

Un llop que ronda per l'Alt Empordà ja ha atacat dos ramats a Cabanelles i Cistella

Resulta que ara, de cop i volta, apareixen cinc exemplars de llop a Catalunya que no teníem controlats, procedents de França després de travessar els Pirineus. Res a veure amb els llops ibèrics, que també n’hi ha però que, a diferència dels seus homòlegs francesos, de moment no s’interessen pel principat i es queden a l’Aragó, trista metàfora tot plegat de la nostra deriva dels últims anys. De moment els llops estan dispersats i no actuen en manades, de manera que no hi ha lloc per a angoixa similar a les dels capítols d'El hombre y la tierra, de Rodríguez de la Fuente, dedicats al llop: encara retrunyen al meu cervell d’infant els espantosos crits d’alarma dels pastors atacats - «¡Que viene el lobo!»- , en una lluita acarnissada per la supervivència d’unes indefenses ovelles i la carnisseria subsegüent.

El problema a casa nostra ha començat quan un dels canins salvatges s’ha encapritxat de l’Empordà i sense demanar permís a la Generalitat, que és qui en té les competències, ha assaltat dos ramats a Cistella i Cabanelles. Que quedi clar que jo sostinc l’equilibri de l’ecosistema que deu suposar la recuperació d’aquests grana carnívors, però crec que fa massa temps que entre tots estem maltractant el sector primari, petit en termes d’importància econòmica, però vital a l’hora de garantir els recursos més bàsics per a qualsevol país. Per cert, un dels més durs que existeix i amb escasses possibilitats de relleu generacional.

No ens deixen matar senglars ni fer fora els ocupes de les nostres cases. Demano si us plau a les administracions que ara que encara hi som a temps no sigui còmplice en l’expansió d’una nova plaga. Com deia Hobbes, «l’home és un llop per a l’home».

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ