Els Mossos i l’autoritat

Dissabte al matí, poques hores després que un grup de cent persones arribades des del barri gironí de Font de la Pólvora haguessin destrossat tres habitatges al Culubret, els responsables polítics dels Mossos d’Esquadra van pensar que ells no havien de donar la cara. Que era millor que les explicacions les dones un altre... El problema és que l’escollit no va ser un polític. I va dir la veritat. Així, en declaracions a RAC-1, l’intendent Xavier Domènech va explicar que havia estat millor deixar que el grup arribat des de Girona destrossés tres pisos que no pas intentar impedir-ho, denunciar els implicats i detenir-los. Segurament tenia raó Domènech. Provar d’aturar-los hauria acabat amb aldarulls més forts i ferits, tant entre els agressors com entre els Mossos i els agents de la Guàrdia Urbana de Figueres. Però a l’intendent li va faltar dir un part de la veritat. Es va deixar de dir: «no érem suficients».

Carrera a contrarellotge entre Mossos i 'Los Tomates' per trobar l'autor del crim de Girona

Fer un ús proporcional de la força està molt bé. Però l’ordre públic és una de les responsabilitas de qualsevol govern. I, per molt que cap dels seus fins ara propietaris denunciarà mai la destrossa dels tres pisos, divendres al vespre, els Mossos d’Esquadra haurien d’haver tingut suficients efectius per evitar que cent persones arribin a una ciutat, destrossin tres pisos i tornin a marxar per on han vingut. Està molt bé que el poble gitano vulgui mantenir les seves tradicions, i que un consell de gent gran acabi decidint com i quan cal castigar/desterrar la família de qui va matar dues persones, però les revenges i les lleis de l’estil «ull per ull i dent per dent» no són aplicables en democràcia. Els Mossos d’Esquadra han de poder aplicar la llei a Font de la Pólvora i al Barri Vell de Girona, al Culubret i a les urbanitzacions del golfs de Peralada i Navata. Perquè la llei ha de ser igual per tothom. O no?

L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, demana acabar amb les “polítiques bonistes que no ens porten enlloc”

Subscriu-te per seguir llegint