La Fira de les coses

Ha acabat una nova edició de la Fira de la Rosa i toca fer balanç. Aquesta festivitat va néixer amb la vocació de dinamitzar el teixit econòmic del poble i ha anat variant molt en el seu plantejament. En un inici, es proposava que aquesta fira fos una oportunitat per vincular el nom de Roses amb les roses, les flors, per crear un programa d’activitats entorn d’aquest concepte. Però, personalment, penso que, tot i els intents per buscar l’encaix de la fira amb la programació anual, ha acabat convertint-se en una festa sense coherència, amb absència d’identitat i amb cap vinculació amb el territori. La primera edició va implicar un gran desplegament d’activitats totalment aleatòries, on fins i tot es regalaven àpats a tothom que es digués Rosa. Aquesta improvisació i manca de sentit s’ha anat consolidant amb el temps fins avui en dia, on la Fira de la Rosa ha esdevingut un maremàgnum o, com es diria col·loquialment, en un poti-poti de coses.

"Penso que ha acabat convertint-se en una festa sense coherència, amb absència d’identitat i amb cap vinculació amb el territori"

Les festivitats, perquè tinguin èxit, han de tenir una estructura narrativa per generar sentiment de pertinença entre totes les persones d’un poble i crear vincle afectiu, si no acaben agonitzant amb el pas del temps, com ja ha quedat palès aquest any. Tan important és saber iniciar noves propostes com saber quan ha arribat el seu final i evolucionar cap a altres.

Potser caldria potenciar iniciatives que sí que tenen un clar rerefons emocional coherent amb el qual som, com el Festivalet de postes de sol o els actes de celebració del Suquet de peix. O fins i tot m’atreviria a anar més enllà: cal ser valents i no centrar-nos en el purament festiu i connectar la cultura amb la promoció econòmica i crear noves propostes que siguin un reclam buscant nous públics.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ