Foc nou, però ja

Ha acabat ja el cicle electoral o seguim en la incertesa general? Hagi acabat o no, el que està acabant és la paciència de la ciutadania, el cansament, la fatiga, i molts més sentiments que actualment intenten descriure aquest fi de cicle, i que no acaba mai hagi qui hagi guanyat o perdut les diferents eleccions. El que fa uns anys es definia a Itàlia com “l’autonomia d’allò polític” (o sigui, que quan no hi ha govern la societat segueix funcionant) podria estar arribant a Espanya i Catalunya. De fet, l’actual situació política ens porta també a un altre expressió italiana amb el “ningú guanya, ningú perd, ningú governa”. Tot plegat fa augmentar cada vegada més, el descrèdit i la desafecció política (no diguem ja l’ambiental i climàtica, que estan a la UVI), però, i això és més greu, a la irritació i indignació no canalitzades políticament (ni socialment amb més participació ciutadana), que afavoreix creixents onades, expressions i manifestacions nihilistes, quan no conflictes de tot tipus (els jutjats van plens i no parlo en termes polítics).

O si volem dir-ho amb altres termes: individualisme rampant, manca de valors, abstencionisme, desafecció amb la política i desencís pel postureig ambiental. Recordem la insatisfacció ciutadana que arrosseguem fa anys, envers la política i els polítics, que arriba al 80% de la població. És obvi que amb el pas del temps això resulti corrosiu i és obvi que passi factura, fractura social i clim reaccionari.

La màxima d’Abraham Lincoln "es pot estar enganyant a la gent durant un temps, enganyar a una part de la gent tot el temps, però no es pot estar enganyant a tothom, tot el temps" l’estem vivint cada dia. Estem ja a la corba on es produeix el punt d’inflexió massiu, compartit de forma subjectiva i sovint no manifestada, d’una fugida interior cap a la supervivència.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ