Tots som grans

Avui tractarem d’una situació social molt greu, de la importància de fer-la visible, de prevenir-la i de resoldre-la. És el maltractament a la gent gran. Com la resta de violència contra les persones, és injustificable. Cal començar dient que la víctima ho ha de poder denunciar. De vegades, i per la seva vulnerabilitat, no pot fer-ho. Per això li cal un acompanyament. La sensibilitat social d’aquest tema ha de ser màxima. Recordem que l’any 2002 la declaració de Toronto (OMS INSPEA, 2002) es feia referència a la necessitat de fer-ne una prevenció global. L’any 2011 les Nacions Unides el reconeix com un problema social mundial que afecta la salut i els drets humans de milions de persones grans. Es considera que necessita l’atenció de tota la comunitat internacional. Aquest tipus de maltractament es defineix com una manifestació única o repetida o la manca de resposta adequada, que provoca danys físics o mentals a una persona gran i que té lloc dins d’una relació on hi ha una expectativa de confiança per part de la persona gran agredida.

I llegim en les intencions expressades en el manifest del Consell de la Gent Gran de Catalunya, del dia 15 de juny —dia mundial de la presa de consciència sobre l’abús i el maltractament a les persones grans—, que es reafirma el compromís d’aquest Consell en la lluita, conscienciació i sensibilització de la societat en protegir i respectar els drets de les persones grans. Una societat justa i cohesionada, és solidària i ha de garantir poder donar el suport necessari per superar els moments de vulnerabilitat en totes les etapes, inclosa la vellesa. La violació d’aquests drets humans, moltes vegades és invisible, perquè o passa desapercebuda i /o se silencia. Classifiquem aquest maltractament en físic i emocional, com una negligència o ser un maltractament econòmic. I qui més pateix aquesta situació és la dona gran, pel sol fet de ser dona i gran, perquè encara és més vulnerable. El maltractament no es pot justificar ni tolerar, roba la dignitat, l’autonomia personal i fa trontollar la base de la societat. En el manifest del Consell es reclama mantenir la dignitat i el respecte a les persones grans, el reconeixement del maltractament i la sensibilització per evitar la violència exercida contra elles, la prevenció i la seva erradicació. En aquests supòsits pot caldre donar suport emocional, assessorament legal, accés als serveis de salut i un allotjament segur. Les administracions públiques assumiran la seva responsabilitat en la protecció i posaran les mesures per prevenir, investigar i sancionar degudament els casos de maltractament. Cap maltractament pot quedar impune.

En tractar de temes d’aquesta magnitud, sol haver-hi la sensació que potser no s’ha fet prou bé i/o que poden haver quedat aspectes sense tractar. Remarquem la importància de la denúncia. I si la víctima no pot denunciar-ho, ha de poder explicar-ho a persones properes, sensibles i capaces d’actuar a favor seu. La responsabilitat de vetllar pel benestar de les persones grans és conjunta entre les persones i les administracions. La societat ha de ser solidària. I una manera de demostrar-ho és creure fermament que tots som iguals. I es podria començar a demostrar creient que tots som grans.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ