Dessaladores

La solució que finalment s’ha adoptat, per fer front a l’emergència per sequera, fa respirar tranquils els ajuntaments de l’Alt Empordà i no diguem ja als de la badia de Roses. Deixem Barcelona amb la seva gegantina dessaladora, que ha de tenir una anàlisi diferent. Potser se salva la campanya electoral, però, sobretot, la temporada turística, ja que s’estava arribant al límit amb l’aigua de boca, amb un pantà de Boadella-Darnius quasi esgotat i un nivell de consum quasi no publicable...

Aigua és Vida critica la instal·lació de 12 dessalinitzadores a l'Alt Empordà

Si bé ens hem de sumar, com a ciutadans i com a població que viu i treballa tot l’any aquí, a aquest «respirar», en el sentit de tenir la tranquil·litat de tenir aigua de boca assegurada els pròxims mesos davant d’una sequera persistent, no faríem bé si ens acomodem amb aquestes instal·lacions, ja que són 12 dessaladores dins la badia de Roses, a tocar de ports, platges i passeigs marítims, o pel nul impacte econòmic, perquè aquestes 12 dessaladores van a càrrec al 50% de la Generalitat i el Consorci d’Aigües Girona-Costa Brava, on ni els ajuntaments, ni els hotelers, ni la població notarem a les nostres butxaques aquesta despesa milionària. No obstant això, aquestes instal·lacions haurien de ser temporals o provisionals, per l’emergència, per sortir del pas, però preparant ja amb temps, a un any vista, el que ha de ser l’alternativa per a tenir l’aigua necessària en un context d’emergència climàtica i de sequera, com és la reducció del consum. Com diu Elisa Bardalet, de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC «estarem intentant pal·liar una conseqüència del canvi climàtic, que és la sequera, però a la vegada, contribuint a incrementar-lo», amb un doble impacte ambiental, per una banda, amb un alt consum energètic, amb més emissions de CO2, i, per l’altra, amb la salmorra, la sal excedent en el procés de potabilització, que anirà a parar al mar, un mar ja de per si molt escalfat els darrers temps (juliol passat vàrem arribar als 29º a Roses).

Per tant, és urgent, el dia 1 de novembre, passada ja la temporada turística, implementar un gran programa de sensibilització ambiental ciutadana, a cada ajuntament, per portar barri a barri, empresa a empresa, porta a porta, la nova cultura de l’aigua que necessitem i que no caurà del cel, ni amb anuncis publicitaris ni amb l’optimisme tecnològic que l’administració està traslladant a la ciutadania amb les dessaladores. I que, simultàniament, la Generalitat, Diputació, ACA i Consorci d’Aigües, facin el mateix amb els ajuntaments, per implementar ja més recursos per una nova gestió del cicle de l’aigua. Sense aquestes dues línies d’acció simultànies, convertirem la badia de Roses en una caldera.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ