La reforestació s'ha convertit en una de les mesures estrella entre les empreses que busquen reduir l'impacte ambiental que genera la seva activitat, si bé existeixen altres mesures que poden ser més eficaces. Per exemple, invertir en projectes de captura de diòxid de carboni o de prevenció de la generació d'emissions.
Eduard Palomares
La compensació d'emissions de diòxid de carboni per part de les empreses no és altra cosa que donar al planeta una de freda i una de calenta. És a dir, el que emeto per un costat, t'ho elimino per l'altre. Una definició més formal seria aquesta: es tracta de neutralitzar les emissions de CO₂ que emet una companyia fruit del desenvolupament de la seva activitat, ja sigui industrial, de serveis o de qualsevol altra mena. Una iniciativa que cada vegada més corporacions abracen i que té efectes positius sobre el medi ambient, si bé algunes veus exposen que per assolir la neutralitat no només serà necessari deixar el balanç a zero, sinó anar un pas més enllà per eliminar tot aquell carboni que durant dècades s'ha abocat a l'atmosfera.
El mecanisme de compensació que més està triomfant en els darrers anys és la plantació d'arbres o la reforestació de boscos, ja sigui a Espanya o en països en vies de desenvolupament. Múltiples entitats, com Bosques Sostenibles o Tree-Nation, s'ofereixen d'intermediaris a les empreses per tal que redueixin la seva petjada ambiental, ja sigui per iniciativa pròpia o bé animant els clients a fer-ho durant el procés de compra. Els boscos no només afavoreixen la biodiversitat, sinó que actuen com a embornals de carboni, captant i emmagatzemant el CO₂ de l'atmosfera.
Per exemple, Mapfre ha plantat recentment 497 arbres a Pontevedra per compensar la petjada de carboni generada per la celebració de la seva junta d'accionistes, en el marc d'un projecte de reforestació més general anomenat Bosc Mapfre. Moltes grans companyies —amb un gran volum d'emissions totals— compten amb projectes d'aquestes característiques, com Repsol, Iberdrola, Iberia o fins i tot Movistar, que acaba de posar en marxa una aplicació perquè els seus usuaris tinguin la possibilitat de compensar la petjada de carboni que generen a les seves llars en utilitzar els serveis contractats de telefonia, internet i continguts audiovisuals.
No només les multinacionals han abraçat aquest mecanisme de compensació, que també els dóna bons rèdits a nivell d'imatge, sinó també pimes i petites marques, que ofereixen als seus clients l'argument extra de compensar les emissions que ha generat el producte que estan adquirint. Tot i això, no és suficient per afrontar el repte que suposa el canvi climàtic. Fins i tot ho va dir el mateix Bill Gates: “Pensar que plantant suficients arbres solucionarem la crisi climàtica és un complet disbarat”.
Això no vol dir que els projectes de reforestació no siguin una bona idea, sinó que no ha de ser l'única acció de RSC que es posi en marxa. De fet, n'existeix una de per si molt més eficaç: la reducció d'emissions que genera la pròpia activitat, de tal manera que plantar arbres sigui un complement, però mai l'eix principal de la política de sostenibilitat. Dit d'una altra manera, no sembla lògic ni just que una companyia energètica segueixi incrementant la crema de combustibles fòssils per molt que planti un bosc sencer; o que una companyia aèria animi els passatgers a compensar la seva petjada mentre incrementa el nombre de vols.
A banda de reduir les pròpies emissions contaminants, hi ha altres mecanismes que poden tenir un major efecte en dues vessants diferents: eliminar de l'atmosfera més carboni del generat i evitar que les emissions es produeixin.
Tot i que encara són projectes en una fase inicial, ja existeixen alguns exemples de plantes de captura directa a l'aire, que retiren el carboni de l'atmosfera i l'emmagatzemen a la terra. És a dir, que imiten de manera sintètica el mateix procés natural que efectua un bosc, amb un major abast i sense el risc de pèrdua causat, per exemple, per un incendi forestal. Això sí, el CO₂ captat ha de guardar-se de manera segura en algun tipus d'instal·lació, cosa que n'incrementa el cost. O bé reciclar-se per crear fertilitzants o combustibles biològics, cosa que de nou requereix una elevada inversió en R+D.
Malgrat això, els avantatges d'aquest tipus de plantes són notòries, ja que es calcula que una planta de captura directa d'aire pot ser fins a 100 vegades més eficient que un bosc per superfície de terreny. Empreses com Climeworks (que ha inaugurat aquest any una nova planta a Islàndia anomenada Mammoth, 10 vegades més gran que la seva antecessora, Orca) asseguren que cadascun dels seus col·lectors captura l'equivalent al que farien 2.000 arbres.
També existeix la possibilitat de capturar i emmagatzemar el carboni en objectes físics que es poden utilitzar, per exemple, directament en el sector de la construcció per elaborar maons o elements de ciment. Sigui com sigui, la inversió per part de les empreses que vulguin compensar les seves emissions en aquest tipus de projectes pot suposar un avenç que els boscos per si sols no poden assolir.
Finalment, hi ha una altra línia d'actuació com a mètode de compensació, que consisteix a invertir en projectes que no estiguin centrats en eliminar carboni de l'atmosfera, sinó en evitar que s'emeti. És a dir, a prevenir abans que a curar. Així, les empreses conscienciades amb l'emergència climàtica poden subvencionar accions d'eficiència energètica que reverteixin no només a les seves pròpies instal·lacions (el canvi a energies netes, per exemple), sinó a tota la societat. Per exemple, promoure la substitució de calderes antigues o electrodomèstics antics per altres de més eficients. Perquè, ¿no tindria potser més sentit que una companyia automobilística utilitzés el pressupost que dedica a plantar arbres a rebaixar el preu dels seus vehicles elèctrics per anar substituint el parc automobilístic?
Les accions de reforestació són una estratègia necessària, que ajuda a reduir el CO₂ present a l'atmosfera, millora el paisatge i enforteix la biodiversitat. Però no pot ser simplement una mesura estètica, sinó un primer pas en el camí cap a la neutralitat de carboni. Una meta que no serà gens fàcil d'assolir i per a la qual es necessita actuar en molts més fronts, de manera decidida i valenta. Els arbres ens ajudaran, però ells sols no podran revertir el mal que la humanitat ha causat fins ara al planeta.