Per Sant Joan, ratafia i amanida amb flors de marge

Conèixer el territori on vivim em sembla cada vegada més necessari i fascinant. Malgrat que la meva infantesa i adolescència van ser de poble, mai vaig estar connectada directament a la natura. Era només quan anava de campaments amb el cau que convivia amb «bitxos» i floretes. Sento, com molta gent, que desconec del tot la flora que m’envolta i fa temps que em genera molta curiositat aquest saber, concretament el d’algunes dones que admiro. Dones que quan volten pel camp hi troben el seu rebost de remeis, herbes i flors comestibles i se’n fan la seva pròpia selecció.

Explica el periodista Albert Molins, al seu darrer llibre Comer sin pedir permiso, que des que humans van inventar l’agricultura la seva dieta es va veure reduïda de manera notable. Vam passar de consumir plantes, flors i fruits salvatges, que trobàvem arreu, a consumir només allò que cultivàvem. Ens hem empobrit en molts sentits, només cal veure com n’és de car omplir el cistell darrerament. Es diu que cada dia la gent cuina menys, que els mercats aviat seran cosa del passat i que el consum de peix, per posar un exemple, s’està reduint de manera dràstica a les cases. Per tant, conèixer la flora que ens envolta ha passat a ser un saber que ja ni es contempla com a necessari.

És cert que si volem herbes o espècies comptem amb especialistes i botigues que ens assessoren de bon grat. En el fons, no ens enganyem, vivim temps de comoditat i «porta- m’ho que em fa mandra». Però jo avui els convido a obrir la finestra de la curiositat i a fer un passeig amb una d’aquestes «bruixes bones» que tantes coses saben sobre el nostre entorn de camps, boscos i sotaboscos. Avui ens endinsem a l’Albera , ara que ja s’apropa la nit més curta de l’any, per acompanyar la Sònson a recol·lectar les herbes per elaborar la seva ratafia que amb tanta delicadesa, prepara cada any.

Ratafia

És Sant Joan i tots aquells que saben de l’art de fer ratafia han de sortir al camp a recollir aquestes herbes que faran d’aquest destil·lat una beguda amb personalitat pròpia. La recepta de la ratafia casolana és la que cadascú ha anat testant i elaborant any rere any. Perquè és així, i només així, que en sortirà un licor personal i digne de ser signat. I diem signat perquè la llegenda diu que el nom de ratafia ve de l’expressió llatina rata fiat que antigament volia dir «sigui ratificat o segellat», una expressió que servia per brindar un cop signat un tractat. Però tornem a la Sònson, la bruixeta bona que amb les seves tisores de podar, les seves ulleres de sol grosses i una bossa gran de l’Ikea, surt a recol·lectar herbes diverses vegades a l’any. Ella, que a més té botiga, prepara ungüents, mescles i olis essencials, que ben aplicats són una meravella. És l’altra farmàcia del poble, concretament de Garriguella. Però el coneixement li ve de família, i és que el seu és un saber que traspassa, que transcendeix de generació en generació.

Una servidora ha tingut el privilegi d’acompanyar-la en un dels seus passejos campestres. Sortim a mig matí, després d’aquests dies de pluja el sol, que s’alça radiant, és un meravella, hem fet sort amb el dia. Agafem el cotxe, però no pas per anar gaire lluny, a la carretera que va a Vilamaniscle hi té controlades zones ideals per fer el que ens ocupa avui.

Comencem per l’hipèric (la flor groga que no s’ha de confondre amb el pixallits o diente de león) que un cop deshidratat, si es pren en infusió, té propietats antidepressives. Mentre va collint m’explica que també se’n pot fer un oleat, que s’anomena popularment «oli de cop» , i és un antiinflamatori i calmant molt efectiu. (Un oleat, per si desconeixen el terme, és un oli que ha extret els principis actius de les plantes mitjançant un procés de maceració.) L’altra flor lilosa que trobem als marges dels camins i carreteres aquests dies, i que fa tant de goig, és la malva comuna. La seva flor seca en infusió és un gran expectorant, però fresca la podeu posar a l’amanida, li aportarà dolçor, m’explica. I què dir del fonoll? Potser és de les herbes que més coneixem, de gust anisat i amb propietats digestives, és també un imprescindible de la ratafia que fa la Sonson cada any. Ben a prop trobem l’escabiosa o globulària (Knautia arvensis), una planta silvestre també de color lila (a vegades rosa) molt comuna, que destaca per les seves propietats depuratives.

Continua el passeig

Canviem de zona perquè em vol ensenyar la flor d’esbarzer, la flor d’on sortiran les mores de marge que tant ens agrada collir quan sortim a fer un passeig estiuenc. És aquesta flor la que, també fresca, es posa a macerar per fer-ne la ratafia. La fulla, en canvi, és digestiva i diürètica. Mentre cerquem s’atura contenta de trobar borratges, una planta medicinal excepcional, útil contra desenes d’afeccions, a més de preciosa. La reconeixeran perquè està tota coberta d’una pilositat eriçada, molt visible. Avui la Sònson no cull totes les herbes per fer la ratafia, vindrà un altre dia perquè quan s’hi posa dedica el dia sencer a fer tot el procés. Demà encarregarà l’alcohol i, quan el tingui, una amiga seva l’acompanyarà a collir. Durant tot un matí collirà totes les plantes fresques i silvestres (hipèric o flor de sant Joan, fulla de malva, flor d’esbarzer, nous verdes, romaní, fonoll, menta piperita,... fins a 30 plantes ...), agafarà la quantitat que necessita, en proporció dels litres d’alcohol que ha encarregat, i a la tarda procedirà a la maceració afegint també la part seca (nou moscada, canyella, grana de matafaluga, anís estrellat...).

És un licor molt medicinal, realment. No hem d’oblidar que la majora de destil·lats, sigui «orujos», herbes mallorquines o la mateixa ratafia, tenen el seu origen en preparats medicinals que es destil·laven amb alcohol per fer-ne de conservant. Sobre la ratafia ja se n’ha parlat molt, quan acaba la primavera afloren arreu les iniciatives que ensenyen a fer-ne. Però més enllà d’aquest destil·lat i tota la saviesa que l’envolta, personalment em quedo amb aquest aprenentatge d’avui: a les plantes més properes hi trobem tots els remeis. Els diré a més que mentre parlàvem hem anat fent collita de flors comestibles (algunes les hem anomenat aquí) per poder posar-ne a l’amanida. Els deixo, per si els ve de gust fer-se la seva pròpia ratafia, la recepta que molt generosament ens ha compartit la Sònson. Tot i que si, com jo, no s’hi veuen amb cor, poden comprar-li a ella.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ