"Ser constant i entrenar com sempre ha estat clau per ser a l’Europeu"

Martí Reñón Ruiz (4/3/2008) disputarà l’Europeu sub-17 d’hoquei patins del 14 al 20 de juliol a Olot. Compagina l’hoquei amb els estudis: aquest curs ha estudiat 4t d’ESO a l’Institut Alexandre Deulofeu, de Figueres. En un futur vol ser bomber. És del Barça i té com a ídol Ignacio Alabart.

Què li va passar pel cap quan li van dir que el convocaven per l’Europeu sub-17?

Va ser una il·lusió màxima poder estar entre els vuit millors jugadors i poder anar a un Europeu. M’ho van comunicar quan vaig acabar l’últim entrenament de la preselecció, el 9 de juny. Els dies previs d’aquells entrenaments estava de viatge de final de curs a Santander i vaig haver de tornar abans que els meus companys de classe, el divendres, amb avió, tot sol, per ser a les 7 del vespre a Barcelona, l’hora en què estava convocat.

Quan se li van obrir les portes de la selecció espanyola?

Fa dos vaig anar amb la selecció gironina en els campionats territorials. I a l’any següent, o sigui, el passat, vaig compaginar la gironina i la catalana. I també em vaig quedar a les portes d’acabar anant amb la selecció espanyola. Vaig anar a la preselecció per l’Europeu sub-17, convocaven vuit jugadors i jo vaig ser el novè i desè, com a suplent, i només hagués jugat si algú s’hagués lesionat.

Què ha canviat d’un any per l’altre perquè l’hagin cridat aquest cop?

He continuat entrenant com sempre. L’any passat era de primer any en sub-17. La clau ha estat la constància durant tota la temporada, no tenir un bon o un mal entrenament. Potser m’ha donat confiança el fet d’entrenar amb el primer equip del Girona a OK Lliga, amb l’entrenador Xavi Garcia, que ha confiat en mi.

"El Figueres és el club que m'ha ensenyat tot el que sé i que va fer que m'agradés l'hoquei"

Jugar el campionat a casa, a Olot, serà un plus.

I tant, una motivació perquè em vinguin a veure amics i familiars.

La selecció espanyola és la favorita?

Espanya, Portugal i Itàlia som els favorits. Fa cinc-sis anys que Espanya guanya l’Europeu sub-17. Aquesta era la meva última oportunitat per anar a l’Europeu sub-17. L’any que ve podria seguir anant amb la selecció espanyola, però seria a la sub-19 i jo seria de primer any. En sub-17 no hi ha Mundial, però en sub-19 sí que n’hi ha.

Anem als inicis. Quan va començar a jugar a hoquei patins?

Quan tenia cinc anys. Abans, però, els meus pares m’havien apuntat a bàsquet a Figueres per practicar algun esport i perquè hi havien jugat. Hi vaig estar un mes i em van desapuntar perquè allà m’adormia.

I com va descobrir l’hoquei?

Després volia provar el futbol, però al meu pare no el convencia. I un dia que estàvem passejant amb bicicleta pel Parc de les Aigües de Figueres vaig veure que hi havia una exhibició d’hoquei patins del Club Hoquei Figueres al pati de l’escola. Ho vam anar a veure i va ser un enamorament. El meu pare coneixia en Roger Ferré (anterior president del club) i vaig començar a jugar-hi.

Què li va cridar l’atenció?

És un esport ben diferent. Potser va ser el fet de portar patins. Soc una persona molt activa i m’agrada molt moure’m. L’hoquei és un esport molt ràpid i m’hi vaig sentir còmode des del primer moment.

Com recorda l’etapa al Figueres?

Hi vaig estar dels cinc fins als onze anys. Recordo que havíem anat a algun Campionat de Catalunya prebenjamí. El Figueres és el club que m’ha ensenyat tot el que sé i que va fer que m’agradés l’hoquei. Sempre que puc, el vaig a veure.

Hi ha algun company d’aquella època que segueixi jugant?

Sí. En Lluc Crespo va fitxar pel Girona el mateix any que jo i seguim jugant junts. En Ton Ferré està al Manlleu, i en Pau Giró i en Pau Mateos continuen al Figueres.

Com va ser el pas d’anar del Figueres al Girona fa cinc anys?

Vaig notar un canvi molt bo. A la primera temporada vam guanyar el Campionat de Catalunya i el d’Espanya aleví; pràcticament no vam perdre cap partit. Al Girona hi he anat evolucionant.

"He fet entrenaments, gimnàs... de dilluns a divendres, a l’estiu, renunciant a les festes del cap de setmana. Fa quasi dos anys que no paro"

Com li ha anat aquest any en l’àmbit de club?

Ens hem quedat a les portes del Campionat de Catalunya juvenil tot i ser de primer any. Amb el primer equip també hi he començat a entrenar. Hi he anat cada setmana, però encara no hi he pogut debutar.

Quin tipus de jugador és?

Soc exterior, jugo per fora. Soc esquerrà i em considero molt ràpid i potent.

S’ha sacrificat molt per l’hoquei?

L’estiu passat, quan era suplent de la selecció espanyola per a l’Europeu sub-17, estava allà concentrat només per si algun company es lesionava. Però vaig fer la mateixa preparació que els meus companys, com entrenaments, gimnàs, sessions de vídeo, de dilluns a divendres, a l’estiu, renunciant a les festes del cap de setmana. Fa quasi dos anys que no paro.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ