Haimadou, el pivot que a Camallera s’ha transformat en el pitxitxi gironí

El Camallera va despertant a poc a poc del somni de l’ascens a Tercera Catalana com a campió del grup 2 de Quarta Catalana, títol assolit a l’última jornada de lliga a Vilamalla, fa deu dies. Part de responsabilitat de la fita la té Haimadou Konteh, corpulent golejador de l’equip que s’ha convertit en el pitxitxi de tot el futbol regional gironí.

Els 48 gols del gambià han permès al conjunt de Lluís Juncarol i Xicu Ventalló sortir del pou 19 anys després. «Encara no m’ho crec», explicava Haima, tal com se’l coneix, dies després de celebrar el títol. «Quasi tota la temporada hem anat tercers-quarts; el nostre objectiu era classificar-nos pel play-off. Que hàgim quedat campions és increïble».

El desenllaç de la lliga va ser de pel·lícula, al camp ple d’un Vilamalla (2-4) que a l’última jornada també tenia opcions de ser campió, com L’Escala B. Haimadou va marcar dos gols aquell dia, el primer i l’últim: «Va ser un partit molt intens. És d’aquells que si guanyes és molt bonic, però si perds t’entristeix. El Vilamalla ens ho va posar molt difícil i vam patir molt, però vam remuntar i les coses van acabar bé».

Haima, el pitxitxi gironí que obté l'Amos de l'Àrea i el títol de Quarta amb el Camallera

Els 48 gols són el seu rècord personal i li donaran un dels trofeus dels Premis Amos de l’Àrea que organitza el Setmanari de l’Alt Empordà: «No m’ho esperava ni de broma. Com a màxim n’havia marcat 21, la temporada passada. El més important que he fet va ser el 0-1 al camp del Vilamalla i el més bonic un amb el cap contra L’Escala B». Els inicis de Haima en el futbol, però, no van ser precisament en l’àmbit ofensiu. Era pivot. Lluís Juncarol duu vuit temporades dirigint el Camallera i ha estat el responsable de potenciar el seu factor golejador. «De pivot estava desaprofitat, té molta arribada i sempre he volgut que toqués més àrea. És en Bellingham del Camallera», afirma el tècnic gironí.

Actualment, Haima tampoc es considera punta: «No soc davanter. Alguns partits sí que hi he jugat, però en la majoria he estat mitjapunta. M’agrada més estar més endarrerit, ja que tinc bona arribada».

Pitxitxis i Zamores a l'Alt Empordà: així està el llistat dels Premis Amos de l'Àrea

El Camallera, «una família»

Haima no va tastar el futbol fins als 18 anys, quan va tornar de Gàmbia, perquè abans jugava a handbol al Club Handbol Bordils. També ha passat pel Bons Aires i pel Can Gibert. El pitxitxi del Camallera, de 26 anys (1997), viu a Girona, al barri de Pont Major. «Per un altre equip no faria tants quilòmetres». S’està traient el carnet de cotxe i els companys d’equip de Girona ciutat el duen en cotxe als entrenaments i als partits. Qui sap si amb aquests registres jugarà en categories superiors a la propera temporada, però el que té clar que és «des que vaig començar al Camallera el club m’ha ajudat molt, és com una família».

El Camallera es proclama campió de Quarta agònicament i davant 900 espectadors a Vilamalla