El vilajuïguenc Manel Cabezos és el besavi de les banquetes

En el futbol regional hi deu haver pocs besavis tan actius com l'entrenador Manel Cabezos Tortajada. El de Vilajuïga, de 63 anys, acaba de ser-ne quan iniciarà la seva 35a temporada dirigint un equip. La seva filla, Judith, exjugadora de futbol a la comarca, ha estat àvia amb 42 anys pel naixement de Neizan, que significa regal de Déu. No obstant això, Manel Cabezos es dirigeix al seu besnet com a Manelet. El seu pare i el seu avi patern es diuen com ell. Ara, Manel Cabezos és l'entrenador de l'Alt Empordà de Peralada, filial del club de futbol peraladenc, que milita a Tercera Catalana i que es va fundar fa tres anys a Vilajuïga.

"M’agradaria entrenar el meu besnet, però no crec que ho faci. No viuré gaires anys més"

Fa dues temporades Cabezos va dirigir en el mateix equip els seus fills Txiqui i Marquitos i el seu net Joel. Als dos fills ja els havia entrenat en etapes anteriors. Li pregunto si es veu amb forces per arribar a entrenar el seu besnet, encara que sigui en categories de futbol base. «M’agradaria, però no ho crec. Estic convençut que no viuré gaires anys més per la vida que he tingut, amb dos infarts i un càncer, i continuo fumant, que és l'únic vici que tinc», explica mentre s’assenyala la part del coll a on li va aparèixer un bony «d’un dia per l’altre» quan entrenava el Peralada, a Primera Catalana, el 2010. Però fuig ràpidament del pessimisme: «També penso en el meu avi, que li van donar dues setmanes de vida i va viure vint anys més. I el meu pare ara en fa 83. Aquest any tinc molta il·lusió per entrenar, a veure si fem un equip jove i podem lluitar per pujar. Tots els equips, quan comencen la lliga, volen ser campions».

Tècnic a partir dels 28 anys

Cabezos és un dels noms propis del futbol territorial. Des que va asseure's per primer cop a una banqueta, amb 28 anys, al planter de l'Atlètic Empordanès, que només ha deixat d'entrenar una temporada, per un primer infart que va patir quan entrenava a la Jonquera. Es va aventurar a dirigir un equip el 1988 perquè els seus fills jugaven al benjamí del club figuerenc, situat al Culubret, en un camp que ja és història. S'hi va posar perquè es va fer mal al genoll en un torneig d'estiu de Figueres, en una pista de futbito: «El metge, que era un ‘carnisser’, em va dir que m’operava, però que no sabria quina lesió tenia fins que m'obrís. I encara m’espera», recorda Cabezos, que va jugar al Salt, Figueres, Atlètic Empordanès i Maçanet de Cabrenys. De l’etapa amb els saltencs afirma que «vaig ser el primer jugador nascut a Figueres en jugar a Divisió d’Honor juvenil».

Amb D’Alessandro i Peiró

El planter del Figueres i els amateurs del Marca de l'Ham, La Jonquera, Peralada, Vilajuïga, Navata i Pals són els altres equips que ha entrenat, des de Tercera Divisió fins a Tercera Regional i Quarta Catalana, passant per Lliga Nacional juvenil. Ha participat en etapes històriques, com l'ascens del Marca de l'Ham a Regional Preferent –quart ascens seguit– o l'efímer pas del Miapuesta Vilajuïga a Tercera Divisió. També ha tingut temps de tastar el futbol professional. Mentre dirigia el futbol base del Figueres va ajudar el cos tècnic del primer equip, a Segona Divisió A, encapçalat per Jorge D'Alessandro i Joaquín Peiró, a la dècada dels noranta.

"Hi ha molta parafernàlia en el futbol d’ara. L’únic que ha de fer l’entrenador és no equivocar-se"

Des d'aquella època, ha passat molt temps i el futbol, i la manera de treballar dels entrenadors, ha anat canviant en tots els àmbits. «Soc d’una altra època i tot el tema tecnològic em ve de nou. Sí que anys enrere gravàvem els partits i estudiàvem el contrari. Però hi ha molta parafernàlia. L'entrenador, l'únic que ha de fer és no equivocar-se; els partits els guanyen els jugadors i el que has d'intentar fer és no perjudicar-los», conclou el besavi del futbol regional.