L'explosió de Felipe Sanchón

Va néixer a Barcelona aviat farà 31 anys però Girona és casa seva. Felipe Sanchón ha viscut a Figueres, l'Hospitalet, Granada, Tarragona, Alacant, i fins i tot a Grècia, a Salònica, però enlloc s'ha trobat tan a gust com a Girona. Montilivi és especial per al davanter i aquest estiu no s'ho va pensar dos cops a l'hora de signar contracte per dues temporades i encetar la seva tercera etapa al club. Ni ell ni ningú s'imaginaven que uns quants mesos després, el Girona estaria lluitant colze a colze amb el Vila-real o l'Almeria per l'ascens a Primera Divisió. "Pujar seria un somni per a mi i per a tothom", assegura Felipe, que diu desconèixer qualsevol interès de l'Espanyol per contractar-lo. "Tinc un any més de contracte aquí i tant de bo pugui jugar a Primera amb el Girona", recorda.

I és que la temporada de Felipe no està passant desapercebuda per ningú i l'interès de l'Espanyol o d'algun altre equip no seria cap sorpresa. Amb 9 gols en 30 partits, el menut davanter està signant la millor temporada de la seva carrera a Segona A. Lluny queden els 21 que va fer també a Montilivi, a Tercera (05-06), o els 20 amb l'Hospitalet, a Segona B (06-07) però en la categoria de plata aquesta, és sens dubte la millor temporada de Felipe. "És el primer cop que gaudeixo de continuïtat i de la plena confiança de l'entrenador. Això és nota en el col·lectiu i ajuda que tot surti bé", assegura. Ja sigui per l'esquerra, per la dreta, de fals 9 o a la mitjapunta, Montilivi ha vist l'explosió d'un vell conegut que sempre havia demostrat ser un valor segur. Va començar la temporada fent gols però es va frenar en sec i no ha estat fins fa un mes que ha tornat a veure porteria. I de quina manera! Cinc gols en els darrers cinc partits (Osca, Mirandés -2-, Múrcia i Racing) han convertit el barceloní en un dels jugadors més en forma del Girona. "Sempre he marcat gols, alguns anys més que altres perquè és difícil mantenir els registres alts. Potser no n'esperava fer-ne tants però tant de bo en faci més", admet. Al juvenil A del Barça en va fer 23, el seu sostre fins ara. "Semblava que faria el salt al filial però em vaig estar dos anys al C i em va costar", explica Felipe, que finalment va ascendir al Barça B (03-04) i va coincidir amb un jovenet Leo Messi, que amb 16 anys ja feia el que volia. "Cremava les etapes a velocitat de creuer i ja es veia que era d'un altre món".

El fet de marcar i guanyar fa que Felipe surti del vestidor amb n somriure a la boca al final d'aquests últims partits. És feliç a Girona, on va néixer la seva filla ara fa quatre anys, i se li nota. "Em sento com a casa aquí", reconeix. En les dues anteriors etapes a Montilivi, Felipe va signar molt bones actuacions també i per això li van arribar bones ofertes (L'Hospitalet el 2006 i el Granada el 2009). A Granada, on va anar a parar cedit per l'Udinese, hi va viure una gran temporada (09-10) que va acabar amb l'ascens a Segona A. "La ciutat es desviu per l'equip i necessitava jugar com a mínim a Segona A", afirma. No obstant això va ser a Salònica on va viure l'experiència més exòtica. "Allà vaig viure-hi coses que aquí no viuré mai. Són uns fanàtics del futbol, que és una autèntica religió", diu Felipe que amb l'Aris va tenir l'oportunitat de disputar la Copa de la UEFA i d'enfrontar-se al Bayern de Munic a l'Alianz Arena de la capital bavaresa. "S'hi jugaven classificar-se i ens van passar per sobre... Vam perdre 6-0 però va ser increïble. És un d'aquells camps que sabia que només trepitjaria un cop a la vida...", recorda.

El Saragossa en la prèvia, el Bolton Wanderers, el Braga i l'Estrella Roja completaven el grup de la UEFA de l'Aris que dirigia Joan Carles Oliva, un tècnic que l'ha marcat. "El vaig tenir a l'Hospi, a Grècia i al Nàstic i m'adaptava molt bé a la seva forma de jugar", diu Felipe. Això sí, Rubi és d'un altre planeta. "Està a un nivell molt alt. Aquesta temporada li obrirà moltes portes perquè treballa molt bé i té el perfil d'entrenador que es duu ara: jove, treballador i que estudia tots els detalls per vídeo al mil·límetre".