El Govern presentarà una norma per evitar la picaresca amb els lloguers de temporada

El Govern, a través del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, s'ha proposat una regulació total de les diferents modalitats de lloguers, habitual, temporal i turístic. Després de l'aprovació de la llei d'habitatge, el maig del 2023, que aplica principalment a la primera fórmula, l'Executiu treballa en canvis reguladors per resoldre els problemes de tensió de preus a la segona i tercera modalitat. Tot i això, tota aquesta normativa xoca amb el marc competencial de l'habitatge, la majoria en mans de les comunitats i ajuntaments, bona part governats pel Partit Popular, contrari a aquest tipus de regulacions.

La cartera liderada ara per Isabel Rodríguez va introduir mesures a la llei d'habitatge per intentar limitar la pujada en els preus de lloguers tradicionals. Aquests són els que es regeixen per la llei d'arrendaments urbans, en definitiva aquells la durada dels quals és de mínim cinc anys. En aquesta regulació es van incloure límits a la renovació dels contractes i la possibilitat de limitar els preus a través de la declaració de zones tensionades. L'efectivitat real d'això darrer ha estat limitada (o gairebé nul·la) perquè només Catalunya ho ha aplicat. Les comunitats governades pel PP, no.

El Govern, a través del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, s'ha proposat una regulació total de les diferents modalitats de lloguers, habitual, temporal i turístic. Després de l'aprovació de la llei d'habitatge, el maig del 2023, que aplica principalment a la primera fórmula, l'Executiu treballa en canvis reguladors per resoldre els problemes de tensió de preus a la segona i tercera modalitat. Tot i això, tota aquesta normativa xoca amb el marc competencial de l'habitatge, la majoria en mans de les comunitats i ajuntaments, bona part governats pel Partit Popular, contrari a aquest tipus de regulacions.

La cartera liderada ara per Isabel Rodríguez va introduir mesures a la llei d'habitatge per intentar limitar la pujada en els preus de lloguers tradicionals. Aquests són els que es regeixen per la llei d'arrendaments urbans, en definitiva aquells la durada dels quals és de mínim cinc anys. En aquesta regulació es van incloure límits a la renovació dels contractes i la possibilitat de limitar els preus a través de la declaració de zones tensionades. L'efectivitat real d'això darrer ha estat limitada (o gairebé nul·la) perquè només Catalunya ho ha aplicat. Les comunitats governades pel PP, no.

Aquest dimecres, el Ministeri d'Habitatge posarà damunt la taula una proposta de desenvolupament normatiu del lloguer temporal o de mitja estada. En una entrevista a 'La Ser' dimarts, Isabel Rodríguez ha explicat que cal "perseguir el frau o l'abús de la llei", per exemple, mitjançant la pràctica d'encadenar contractes temporals per evitar les limitacions d'un d'habitual, com la durada mínima de cinc anys o els límits a la renovació dels preus.

El mateix president del Govern, Pedro Sánchez, ha enquadrat aquesta nova regulació del lloguer temporal dins de les diferents iniciatives per "posar vedat" als pisos turístics. En una entrevista a la mateixa cadena, aquest dilluns, Sánchez es va referir a les propostes com crear un registre estatal de pisos turístics o la reforma de la llei de propietat horitzontal. Aquestes iniciatives seran objecte d'impuls en una altra taula de treball on també participa el Ministeri d'Indústria i Turisme, constituïda a finals de l'any passat.

"Crec que el missatge polític és que el Govern d'Espanya no roman aliè a aquesta qüestió i que, per descomptat, amb les nostres eines, perquè hi ha moltes competències que estan en mans de les comunitats i els ajuntaments, contribuirem a resoldre'n un els problemes principals que explica l'alça dels preus del lloguer", va assegurar.

Lloguer de temporada

Fins ara, però, el Ministeri d'Habitatge no ha donat gaires pistes del contingut sobre la nova regulació dels lloguers temporals o de mitja estada. Isabel Rodríguez, a l'esmentada entrevista, sí que va assenyalar: "El que hem de fer és donar continuïtat a la llei d'arrendaments urbans que preveia aquest tipus d'allotjaments i anar-nos-en a la causa d'aquests allotjaments. Aquests allotjaments tenen una causalitat i és el que hem de desenvolupar ara en aquestes normes. Si no hi ha causa, no dona lloc a un contracte temporal i, per tant, evitarem aquest abús". A més, ha reclamat als llogaters: "No ens poden oferir un contracte temporal, hem de denunciar-los, hem de rebutjar-los si la nostra causa no és temporal".

En aquesta línia, la Generalitat de Catalunya va aprovar un decret per regular aquesta tipologia a l'abril. Finalment, va ser tombat per la Diputació Permanent del Parlament, amb l'abstenció del PSC i els vots en contra de Junts, Vox, Ciutadans i el PP. Aquesta normativa regional incloïa una obligació als propietaris de justificar per què el seu contracte sí que havia de ser temporal, sobre la base d'uns paràmetres determinats.

Aquesta votació fallida revela les cartes de les formacions conservadores, tant dels populars com de Vox. Si la norma que pretén aprovar el Govern depèn de la seva aplicació a les comunitats, sembla veritablement complicat que sigui efectiva: únicament el País Basc, Astúries, Navarra, Catalunya i Castella-la Manxa no estan governades per partits de la dreta.

Més consens en matèria de lloguer turístic

En el cas del lloguer turístic sí que hi ha més consens entre els diferents colors polítics. Consistoris liderats per dretes i esquerres han posat sobre la taula regulacions per posar-los fre. Sense anar més lluny, José Luis Martínez-Almeida, alcalde de Madrid, va imposar una moratòria de llicències a nous pisos de vacances, mentre prepara una regulació concreta, a més d'augmentar les sancions més baixes als immobles il·legals des dels 1.000 als 30.000 euros. Un pas més enllà va ser Jaume Collboni del PSC, el seu homòleg a Barcelona, que va anunciar el juny passat que a partir del 2028 s'extingiran les 10.000 llicències legals existents en aquesta classe d'apartaments.

Al voltant d'aquesta problemàtica hi ha un cert enrenou social. El cap de setmana passat, milers de manifestants van sortir als carrers de ciutats com Màlaga per protestar pel seu auge. Això va obligar Francisco de la Torre, regidor de la ciutat andalusa, a reconèixer que es tracta d'un "problema especialment greu per als joves", a més de demanar a la Junta d'Andalusia i a la Moncloa un "impost turístic" per "impulsar turisme de qualitat", inspeccions a habitatges turístics il·legals i subvencions als lloguers de famílies amb problemes econòmics.

Una de les cartes amb què compta l'Executiu per regular el turístic és la llei de propietat horitzontal, que Habitatge i Agenda Urbana es planteja reformar. La idea seria donar més poder a les comunitats de veïns per poder vetar que s'hi instal·lin pisos. Avui dia tenen aquesta possibilitat, però calen els vots a favor de tres cinquenes parts dels residents, cosa que no és senzilla en moltes ocasions. De moment, la ministra només ha anunciat que, amb el futur canvi normatiu, "els veïns hauran de donar autorització perquè es puguin implantar aquest tipus d'activitats econòmiques".

Mentrestant, el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 va iniciar també al juny una investigació per perseguir i sancionar la publicitat d'habitatges turístics sense llicència a plataformes com Airbnb o Booking. La cartera liderada per Pablo Bustinduy (de l'ala de Sumar del Govern) va enviar un requeriment a les plataformes sense que encara hagin emès una resposta, encara que escudin la seva responsabilitat en què són únicament un lloc on penjar anuncis, no promocionar pisos de la seva propietat. A més, Habitatge i Agenda Urbana ultima el "desenvolupament d'un registre únic dels contractes que s'estan tramitant via plataformes digitals amb la finalitat de poder oferir aquestes dades per poder perseguir els fraus de llei".

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ