5.400 euros de multa i 18 mesos sense conduir: per què "surt tan barat" atropellar ciclistes?

La ciclista Estela Domínguez va morir atropellada per un camió el 9 de febrer de 2023. Tenia 18 anys, corria en un equip professional —el Sopela— i havia sortit a entrenar per la carretera N-620. En el moment de l'atropellament estava a l'altura del polígon industrial de Villares de la Reina, als afores de Salamanca. En la bicicleta portava una llum posterior vermella que, segons va establir la reconstrucció de l'accident elaborada per la Guàrdia Civil, era visible a més de 300 metres.

El conductor havia tret el camió després de reparar-lo en un taller pròxim i l'estava provant. Va atropellar la ciclista i va seguir endavant, sense parar-se a socórrer-la o veure què havia passat perquè, va declarar, noera conscient d'haver xocat contra una bicicleta. Quinze minuts després, va tornar en una furgoneta. El divendres passat va ser el judici i aquest dimarts es va publicar la condemna: 18 mesos sense conduir i una multa de deu euros al dia durant el mateix temps, la qual cosa suma un total de 5.400 euros.

El judici va acabar amb enfrontaments i a crits de "que barat surt matar!"

El pare de la morta, el també ciclista professional Juan Carlos Domínguez, va sortir del judici "indignat". La sessió, va publicar EFE, va acabar amb enfrontaments i a crits de "que barat surt matar!". "L'han condemnat a la pena màxima, però l'han jutjat per homicidi per imprudència menys greu. El màxim de res és res", resumeix Goyo Negro de Paz, un amic de la família que va estar en el judici i s'ha involucrat a fons en el procés, arribant a organitzar autobusos perquè la gent pogués donar suport en el judici. "Si l'haguessin jutjat per imprudència greu, la condemna estaria entre sis mesos i quatre anys de presó. També el podrien haver jutjat per abandó en el lloc de l'accident, que té una altra pena màxima de quatre anys. Els jutges són molt poc inclinats a posar la màxima condemna, però sí que podien haver posat un total de quatre anys sense aplicar el màxim. És molt important que la pena passi de dos anys i un dia, perquè si no, no entra a la presó".

Negro de Paz sap bé del que parla. Fa vuit anys un altre conductor va matar al seu germà, el ciclista Jesús Negro de Paz. Tot i que és mestre de professió, des de llavors dedica tota la seva energia a intentar canviar la llei. "He anat tantes vegades a recollir signatures al Congrés, al Senat...", explica. "Ara estem treballant sobre la Llei de Mobilitat Sostenible. Volem que sigui de mobilitat sostenible i segura. Els ciclistes i vianants no podem permetre que cada cop que hi hagi un homicidi d'aquestes característiques els homicides surtin impunes".

Després de diversos anys de lluita i recursos, Negro de Paz va poder veure com el conductor que va atropellar el seu germà va entrar en la presó. "El primer judici va acabar amb una retirada de carnet de divuit mesos i una multa de 1.080 euros. Vam apel·lar a l'audiència provincial i ens va donar la raó". Va ser condemnat a dos anys i quatre mesos.

L'advocat Alfonso Triviño, especialitzat en la defensa legal de ciclistes accidentats, assessor jurídic de l'Associació de Ciclistes Professionals i bon coneixedor del judici d'Estela Domínguez, creu que, en general, fiscals i jutges "empatitzen amb el causant de l'accident. Hi ha bonisme, in dubio pro reo (en cas de dubte, a favor de l'acusat)... Pensen que la gent no serà tan dolenta com per atropellar un ciclista", diu. Però en aquest cas, sosté, hi ha hagut una actuació "estranyíssima" per part de la fiscalia, que va sol·licitar la pena màxima pel delicte d'imprudència menys greu.

"El conductor és mecànic i estava provant el camió. No és normal com es va desenvolupar l'accident: els testimonis [tres conductors de cotxe que anaven per darrere] van dir que no hi havia cap problema de visibilitat. Vaig tenir una reunió amb el fiscal de sala de Seguretat Viària i amb el pare d'Estela Domínguez. El meu objectiu era veure què està passant amb els atestats. Aquest estava ben fet, però no hi ha una investigació a fons de tots els elements", explica Triviño. "Ni es va intervenir el mòbil, ni les màquines que portava el camioner per provar el camió per saber si anava manejant-les i es va distreure. Tots els indicis fan creure que la va veure quan estava damunt, la va atropellar i va fugir".

1.912 ciclistes morts

Des de 1992 han mort en carreteres interurbanes espanyoles 1.912 ciclistes, segons les dades que recopila anualment la DGT. Les associacions ciclistes, agrupades en la Mesa de la Bicicleta, fa anys que treballen en dos fronts: la reforma del Codi Penal i la de la normativa tècnica a l'hora de dissenyar carreteres.

"Està tramitant-se la Llei de Mobilitat Sostenible, però és un patracol que tracta de crear molts organismes de comunicació entre ministeris, ajuntaments i titulars de les vies. Al final tot són recomanacions", diu Triviño. "Nosaltres el que demanem és que cada vegada que es faci una carretera nova o es reformi, s'integri la bici. O amb carril segregat o amb voral ample".

"Fins fa dos anys s'arxivava pràcticament tot el que no era alcohol o drogues. Ara ja tenim la imprudència menys greu molt ben definida. Està plantejada així per a la majoria dels accidents", diu Triviño. En el cas de l'Estela Domínguez, considera, el jutge "havia d'haver demanat la suspensió del judici sobre la base del que van declarar els testimonis, practicar proves i canviar la qualificació. Però cal tenir uns reflexos enormes per a tenir-ho clar".

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ