Selectivitat a Catalunya 2024: "Vinc a la biblioteca per evitar distraccions"

Apunts, llibres i nervis, molts nervis. Això és el que es respira a les biblioteques gironines. Les proves d’accés a la Universitat (PAU) que portaran a terme, els dies 4, 5 i 6 de juny, els 3.748 estudiants gironins que s’han matriculat enguany són les «culpables» de què les biblioteques s’hagin convertit en un espai on els joves poden estudiar en solitari, en parelles o en grup i crear un esperit de «comunitat», que serveix per poder relativitzar l’ansietat i l’estrès, típic i normal, que pateix l’alumnat durant aquestes dates.

La novetat destacable de les PAU 2024 és que els alumnes podran esquivar les preguntes sobre les lectures obligatòries a català i castellà. Així, en les matèries comunes de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura els alumnes hauran de respondre dues preguntes d’entre quatre opcions: dues sobre les lectures obligatòries, com fins ara, i dues de caire més competencial.

Horari nocturn

L’obertura en horari nocturn (de vuit del matí fins a les tres de la matinada) de la biblioteca del Campus Montilivi, la qual es realitza cada any, també suposa un al·licient per als joves, ja que poden aprofitar tot el dia i estudiar a la nit. «Al matí m’agrada anar al gimnàs, després quedem a la tarda per estudiar una estona i venim aquí de nit perquè podem agafar una sala per a nosaltres», explica Pau Elías, alumne de l’Institut Santiago Sobrequés de Girona a qui li agradaria entrar a la carrera de Química. A més, segons informen des del servei de biblioteca, l’horari nocturn és molt apreciat pels alumnes. Una prova d’això és que el passat 19 de maig van arribar a acollir 137 alumnes a les nou de la nit.

El mètode que utilitzen els alumnes per preparar-se per a la Selectivitat segueix el mateix patró que sempre: la gran majoria d’estudiants passa les hores «realitzant els exàmens de les edicions anteriors», com bé explica Maria Pons, estudiant de l’institut La Salle de Girona, i repassant els apunts que han fet durant el curs. Un aspecte que molts destaquen quan són qüestionats sobre per què decideixen estudiar a les biblioteques, és la necessitat de «no tenir distraccions a prop». 

Nora Iglesias, una altra alumna del Sobrequés que es prepara per entrar a Medicina, explica que a la biblioteca del Campus de Montilivi és on més es pot concentrar, «perquè hi ha gent més gran».

Tot i que pràcticament tothom fa servir les mateixes tècniques d'estudi, la variació pel que fa a les hores que hi dediquen i la data en la qual han començat a estudiar per als exàmens canvia radicalment d'un alumne a un altre, ja que depèn molt de la nota que necessiten per entrar a la carrera universitària que desitgen. «Estic estudiant unes sis hores al dia», narra Núria Sala. «Vaig començar dijous passat, però ho porto bé. La Selectivitat no és per tant», diu per la seva banda Madou Sangaré, alumne de l'institut de Vilablareix.

Any sabàtic

No tots els alumnes que estan estudiant per les PAU ho fan pensant per entrar en un grau universitari, un fet que ajuda a passar els nervis previs als exàmens d’una manera diferent. «He començat avui a estudiar (quan falten menys de quatre dies pels exàmens) perquè tinc pensat fer un any sabàtic i poder-me dedicar a un projecte personal d’intel·ligència artificial», explica Pau Moradell. De la mateixa manera, aquesta decisió d’agafar-se un «any sabàtic» ha fet que el seu segon de batxillerat no sigui una gran preocupació: «ChatGPT m’ha ajudat molt durant aquest curs», conclou Moradell entre riures.

Gestionar les emocions

Un dels aspectes claus a l’hora d’afrontar les PAU són els nervis: «L’emocionalitat que ens desperta les PAU és molt específica. Sabem l’impacte que té fallar, hi ha autoexigència, expectatives pròpies i alienes, pressió social, il·lusions que dependran del resultat que traguem», assenyala Mireia Cabero, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). A més, Cabero afegeix que a tot això, s’hi suma que hi ha una «creença errònia que la vida acadèmica i professional quedarà determinada pel que passi en aquestes proves». 

«Quan una experiència reuneix tanta càrrega vital en una edat en què la maduresa emocional encara no ha pogut desenvolupar-se, el cervell viu amb molta intensitat les emocions. Com que no és fàcil gestionar-les, i menys a determinades edats, costa que aquesta intensitat es redueixi fàcilment», assegura Cabero. Per aquest motiu, l’experta en psicologia aconsella bons hàbits emocionals, com la relaxació física, la respiració profunda, confiar i tenir seguretat en un mateix, fomentar pensaments ajustats a la realitat, relativitzar els exàmens eliminant la creença que aquest examen determinarà la vida, perdre la por de fallar, visualitzar-se fent l’examen tranquils i segurs, fer esport per destensar el cos i meditar per ajudar a viure amb més consciència i distància emocional els exàmens.

«La clau per combatre aquest estat emocional, tant en els dies previs com en el dia de l’examen, és focalitzar-se a canviar el nostre pensament», afirma Montserrat Lacalle, professora de Psicologia de la UOC. «Moltes vegades el que passa és que els alumnes s’estan exigint aprovar, els apareixen pensaments com ‘no puc suspendre’ o exigències absolutistes i irracionals davant l’examen, i molts d’ells es condemnen en el seu pensament si no aconsegueixen bona nota i comencen a pensar que, si no són capaços, el seu valor individual es veurà compromès amb pensaments com ‘no serveixo’», detalla Lacalle.

Relativitzar la importància

«Els alumnes han d’afrontar l’examen amb la importància que té, que evidentment en té, però d’alguna manera cal poder relativitzar una mica aquesta importància i les conseqüències», apunta Lacalle. «Per contra, si s’afronta com una cosa extraordinàriament important, que marcarà el futur i les repercussions posteriors del qual seran molt greus, és molt probable que el sistema nerviós respongui amb ansietat, dificultant el rendiment», conclou la professora de la UOC. 

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ