Arqueologia

Excavacions arqueològiques descobreixen un carrer medieval a Castelló d'Empúries

L’excavació a l’antic convent de Sant Domènec ha fet aflorar aquests elements que van quedar soterrats per la construcció del palau comtal

Aflora, sota quatre metres de runa, una façana de cases que donaven al pas públic a tocar la muralla.

Aflora, sota quatre metres de runa, una façana de cases que donaven al pas públic a tocar la muralla. / ANNA MARIA PUIG

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Els treballs d’excavació que s’estan duent a terme, des de fa cosa d’un mes i per encàrrec de l’Ajuntament, a l’antic Convent de Sant Domènech de Castelló d’Empúries han tret a la llum una façana de cases que donava al carrer públic que havia hagut arran de la muralla medieval. Les cases van ser soterrades per aixecar el palau del comte Enric II, a principis del segle XVI. L’arqueòloga que dirigeix l’excavació, Anna Maria Puig, exalça «la fortuna» d’aquesta troballa, localitzada quatre metres per sota del terreny actual, perquè «d’urbanismes medievals d’aquest moment, amb estructures tan clares i visibles, no n’havíem trobat encara». Els treballs encara s’allargaran fins al 6 de juliol, temps en què s’espera localitzar altres elements vinculats al convent i, sobretot, la fonamentació de les estructures que havien format part de les capelles desaparegudes per fer la sala municipal. «Mirarem de trobar l’estructura de l’església original projectada pels frares dominics».

Algunes cates fetes durant les excavacions de l’any passat al pati del claustre del convent ja els van aportar alguns indicis. Però, sobretot, van ser els excel·lents resultats d’una campanya arqueològica molt anterior, l’any 1992, concretament a l’absis de l’església, i la recerca posterior els que els feien preveure alguna troballa interessant. «Sabíem que ens trobàvem en un lloc on, per una banda hi ha els nivells medievals que corresponen a la muralla i a una torre, que no és sencera sinó oberta per dins, i per una altra, els nivells que colguen aquestes estructures, que correspondrien en el moment que aquest espai s’adequa urbanísticament el palau del comte d’Empúries, Enric II, a principis del segle XVI», explica Puig tot afegint que és el temps que tota aquesta zona d’urbanisme medieval queda anul·lada. El comte compra cases, les enderroca i porta molta runa «per aixecar i anivellar el terreny». Són, doncs, aquests nivells els que estan treballant ara l’equip.

En aquesta campanya s’ha aplicat l’excavació extensiva, que aporta sempre molta informació, per rebaixar el terreny quatre metres de fondària per arribar al nivell original. La dificultat, explica Puig, «és el moviment de terres per poder avançar en els espais que fa falta baixar perquè després no podrem tornar enrere». La setmana passada, l’equip treballava a la capçalera antiga de l’església del convent que va tenir una primera fase constructiva a finals del segle XVII, mentre que aquesta setmana ja es preveu passar a la segona capçalera, la de mitjans segle XVIII, que es trobava just on s’alçava l’escenari de la sala municipal. La darrera part correspondrà a la nau central. Tots ells, espais que «venen condicionats per l’obra del projecte guanyador de la sala».

Cal destacar també l’ingent material de runa trobat, «material de rebuig que hem d’estudiar». Sobre la marxa i el terreny, els especialistes van establint les fases, però, després «quedarà la feina d’estudiar-ho tot». Puig avança l’interès que genera Castelló tenint en compte que es tracta de la capital del comtat i que el material que apareix «és molt bo». És, afirma rotunda, «un súper jaciment urbà que està donant moltes alegries perquè, finalment, s’hi pot treballar de veritat». El regidor de Patrimoni, Josep Maria Canet, referma la sensibilitat de Castelló amb el llegat del passat: «Tenim patrimoni històric molt important i quan sabem que pot aparèixer alguna resta important, facilitem la tasca dels arqueòlegs».

Subscriu-te per seguir llegint