Toni Gironès registra la memòria d’una geografia vital en una exposició a Cadaqués

Toni Gironès (Badalona, 1965) manté una vinculació emocional i familiar molt forta amb Cadaqués des que va néixer. «El primer cop que hi vaig anar tenia set dies i no ho he deixat de fer», rememora. Quan tenia set anys, un dia, anant a pescar amb el seu pare, van perdre els referents del paisatge conegut dins la boira espessa i, després de moments d’ansietat, van descobrir, astorats, que es trobaven a la punta de Cala Nans. Aquella alteració dels referents en l’espai i el temps i en un medi definit pel mar i la boira, li va provocar malsons en què aquell paisatge conegut i estimat canviava de posició generant una nova geografia. Fa tres dècades, amb l’experiència com a arquitecte creixent de forma paral·lela, Gironès va començar a dibuixar des de la memòria per registrar aquells contorns estimats creant, el que ell ha descrit, com «una topografia en el temps» que, des del passat dissabte i fins al 10 de juliol, presenta, per primera vegada, en una exposició a la galeria Patrick Domken de Cadaqués.

La vivència íntima d’un infant a la península del cap de Creus; el pòsit d’una experiència pedagògica renovadora i oberta, de contacte amb el medi, a l’escola Pere Vergés de Badalona i una formació universitària embolcallat de persones «que et respecten i no t’imposen», han anat forjant la seva personalitat com a arquitecte que fusiona «filosofia, ciència i art» i que a l’exposició, en certa manera, es pot resseguir. En aquesta, a banda de les diferents peces que es presenten, destaca la presència d’un gran mapa de la Mar d’Amunt i la Mar d’Avall, espai per on Gironès s’ha mogut les darreres dècades i que ha immortalitzat en aquests dibuixos de memòria «el sediment del temps». «És buscar l’essència a partir d’una experiència de vida», conclou. El mapa, doncs, és el testimoni d’aquest seu passeig «entre la imaginació i la memòria». Gironès no amaga la fascinació que li genera el procés de creació del mapa, «molt essencial i auster», i com cadascú pot veure en ell «el seu Cadaqués». Acompanyant la peça, Toni Gironès presenta tot de dibuixos, de formats diversos, sobre fons blanc o de cartró marró reciclat amb els que recorre espai i temps reconstruint camins o indrets molt simbòlics del poble. «Vaig divertint-me i cada quadre és com una mica de relaxació».

Mirant enrere, el creador pren consciència que arriba a aquest punt després d’un viatge interior iniciat, de forma intuïtiva, amb l’acció-instal·lació Passanelles a Cadaqués el 1995 i repetida al llarg dels anys següents, i continuat amb la tesi doctoral, presentada el 2016, dedicada a la península del cap de Creus, amb la que va entendre que les passanelles (pedres planes de pissarra) havien baixat rodolant del polígon agrícola del cap de Creus construint, de forma artificial, les platges de Cadaqués. Tot això, diu, «és terra» mentre que la memòria «és aire» que s’uneix amb l’aigua. L’exposició és, per Gironès, com l’inici d’una nova etapa en la qual mostrar tota aquesta producció que fins ara es mantenia en un àmbit no tan públic. Això el motiva, diu, «a continuar fent perquè tinc la necessitat d’anar traient i veure com evoluciona».

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ