El Festival Unison de Castelló d'Empúries crea ponts de pau, amistat i intercanvi entre cultures

Era l’any 2009 quan l’Associació Cultural Catalano-Eslava de l’Alt Empordà va decidir impulsar un festival sense ànim de lucre. Batejat com Unison, l’objectiu era unir músics i cantautors dels pobles eslaus amb intèrprets catalans. L’entitat, de fet, ja va néixer amb aquesta voluntat: «Fer intercanvis culturals» donant cabuda a membres catalans, russos i ucraïnesos, entre altres. També disposaven de l’església ortodoxa de Navata com a espai de trobada. «Som una colla d’amics músics que volem mantenir la nostra cultura i també conèixer la catalana per cercar què tenim en comú», defineix, en un català perfecte, Sergey Yudin, membre de la junta de l’entitat, traductor i cantautor d’origen rus que viu a Castelló d’Empúries des del 2003. Enguany, per primer cop, Unison es desdobla en dos dies: el dijous 27 de juny, a les set de la tarda, amb intèrprets infantils i el dijous 11 de juliol, amb els adults. L’espai que els acull serà, com l’any passat, la plaça de la Llotja de Castelló d’Empúries.

En aquella primera edició d’Unison, el 2009, Elena Vorobieva, organitzadora i ànima del festival, recordava com la cançó d’autor va estar sempre molt present en la seva joventut a Rússia. «Sempre cantava amb el meu pare, fins i tot en el bus, en veu baixa. Quan el meu germà i jo vàrem créixer, els pares ens portaven a caminar pels boscos, ens asseiem al voltant d’una foguera i cantàvem. Les cançons ens educaven», rememorava aleshores. Quan Elena Vorobieva va arribar a Castelló, va assistir a un concert d’Albert Montoliu al mític Xupito d’Empuriabrava, i se li va aparèixer la mateixa imatge davant: «L’home amb guitarra, els mateixos ulls plens de bondat, les mateixes entonacions, el mateix ambient d’amistat i sinceritat de la meva infantesa». Així es va adonar d’aquesta connexió i paral·lelisme entre ambdues cultures. Això mateix també ho va viure Sergey Yudin amb l’afegitó que ell va desenvolupar aquesta faceta com a cantautor i músic, tocant el trombó. Aquí, a Catalunya, de fet, ha actuat amb diferents cobles com la Cervianenca, l’Osona i ara la Moreneta.

Rafael Subirachs i Alexander Dolsky

Una de les particularitats d’aquest festival, que es manté des de la segona edició, és que sempre s’escull a un cantautor català i un de rus, que comparteixin algun tret, «sigui per l’estil o pel tipus de cançons que fan», i, de cadascun d’ells, se selecciona una peça que tots els participants interpretaran junts. Enguany els artistes són Rafael Subirachs (1948) amb la peça Si jo fos pescador i Alexander Dolsky amb la cançó Ispolnenie zhelaniy. Per facilitar als intèrprets no russos cantar la peça de Dolsky se’ls fa entrega de la cançó en lletra llatina i també se’ls explica la temàtica. Una altra característica del festival és que es convida a algun artista que no sigui ni català ni rus «perquè ens ensenyi la cultura dels cantautors del seu país». Així, al llarg dels anys, han passat artistes de França, Alemanya, Colòmbia i Armènia, entre altres.

D’altra banda, l’any passat, el festival ja es va traslladar a la plaça de la Llotja, a tocar la Basílica, amb un escenari molt més gran. La proposta, però, durant molts anys, s’havia dut a terme a la plaça de les Cols, un espai molt més recollit i íntim on el públic tenia els artistes a tocar. A més, el propietari del restaurant que hi ha a la plaça col·laborava amb ells oferint desinteressadament el sopar a tots els músics i molts dels oients degustaven el festival tot prenent alguna cosa. Ara, a la plaça de la Llotja, els organitzadors han previst facilitar algun servei de bar, ja que les dues sessions comencen a les set de la tarda i s’allarguen fins a la nit.

Un antídot contra la guerra

Unison, que compta amb presentador tant català com rus, disposa del suport de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries que munta l’escenari, facilita les cadires, fins i tot, algun instrument, i paga el lloguer de l’equip de so. L’associació i els músics aporten la resta, ja que ningú cobra res per actuar. Com conclou Yudin, que també puja a l’escenari, «el festival neix de la voluntat i de l’amor per la música que tots sentim». I, en aquests temps difícils, amb la guerra entre Rússia i Ucraïna ben viva i com a teló de fons, l’associació aposta fermament per un missatge de pau i amistat a través de la música.

El festival, a més, disposa, fins i tot, d’un himne, que també s’anomena Unison. Va ser compost i cantat per Leo Kleiner en rus en motiu de la segona edició, l’any 2011. Posteriorment, una cantant catalana, també participant de diferents edicions del festival, el va adaptar al català. Des de l’any 2012, a cada festival abans «d’abaixar el teló» tots els intèrprets i músics el canten junts, intercalant les estrofes en rus i català.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ