Figueres Es Mou presenta una vintena de propostes de dansa contemporània, del 2 al 7 de juliol

Un festival és un espai de creació de nous projectes, però també una plataforma per generar nous públics i abraçar sensibilitats. «Figueres Es Mou és un festival diferent», remarca l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef. «Únic», apuntala la regidora de Cultura, Mariona Seguranyes. El seu director artístic i cofundador, Roger Fernàndez, parla de «constància» i recorda que, a l’hora de construir la programació, «intentem captar què es viu a la ciutat, sempre canviant, per expressar, amb la programació, les diferents realitats». En el cas d’aquesta onzena edició, que tornarà a omplir els carrers de Figueres amb una vintena de propostes de dansa, principalment gratuïtes, del 2 al 7 de juliol, destaquen espectacles internacionals com Natural order of things, la nova coreografia de la companyia internacional GN | MC (Guy Nader i Maria Campos), acabada d’estrenar al Mercat de les Flors i que després viatjarà a la Biennal de Venècia; la instal·lació Coin operated de Jonas & Lander i, sobretot, la presentació d’una peça inèdita de la companyia Durban, sota la direcció d’Eva Durban, ballada per intèrprets no professionals amb diversitat funcional d’entitats com El Dofí, Altem i Mifas a la plaça de l’Ajuntament. 

«Una de les línies del festival és obrir la participació a les persones, no només que vinguin com a públic sinó que puguin intervenir» diu la també organitzadora, Georgina Avilés qui, afegeix, «tothom pot formar part d’aquests projectes comunitaris». Això ja es va poder constatar l’any passat amb molt d’èxit amb la posada en escena de la peça Las Muchísimas protagonitzada per dones voluntàries de més de seixanta anys. Així, a banda de la intervenció de la companyia Durban, que prepararà amb els participants uns dies abans en el Teatre, també s’ha previst un Danceoke pop a la Rambla amb la ballarina i coreògrafa Laura Alcalá, i del coreògraf Pere Faura, que convidarà a tothom a ballar.

Dins la recerca de nous públics, no faltarà l’aproximació al familiar que ja han treballat en anteriors edicions, enguany de la mà d'Animal Religion, amb l’espectacle de circ i obert a infants a partir de dos anys ...I les idees volen, que es farà al gimnàs de Les Escolàpies, i amb Condegalí i l’espectacle Subjecte-Verb-Predicat, pensat per a infants de més de cinc anys amb un acompanyant. «Volem apropar el llenguatge de la dansa a un públic i a un context social», reconeix Fernàndez qui és del parer que un dels valors del festival i del treball que fa Agitart és el de «la mediació cultural» buscant complicitats entre entitats locals, associacions i la mateixa administració que col·laboren de manera molt activa.

Espais diversos

El festival es desenvolupa, principalment, a l’exterior com la Rambla, la plaça Josep Pla i la plaça de l’Ajuntament però també als exteriors d’equipaments com el descampat de l’auditori Caputxins, l’exterior de La Cate. Val a dir que hi ha muntatges que es fan a l’interior de Caputxins i el Teatre El Jardí. Com en anteriors edicions, la biblioteca també obrirà les portes acollint una peça inclusiva, 11ONZE, de Vero Cendoya, qui explora, a través de la dansa, l’univers de Josep Maria Espinàs i, com ell, donar visibilitat a les diversitats, en aquest cas, a les persones amb síndrome de Down. Aquesta proposta forma part del projecte «Balla’m un llibre».

Un altre dels espais de la ciutat que abracen el festival, i que es vincula amb la vessant creadora de Figueres Es Mou, és, de nou, el castell de Sant Ferran que acollirà, un any més, una residència creadora, en aquest cas, de la companyia L’Esbord que venen a treballar la proposta Folk as Queer, guanyadora del premi Delfí Colomé 2023 i de la que se’n farà un tast aquells dies. 

Edició d'una guia de l’espectador/a

D'altra banda, la regidora de Cultura realça el treball inclusiu que duu a terme Figueres Es Mou. «La dansa és un llenguatge molt interessant que, a vegades, queda una mica distant pel públic general», explica Mariona Seguranyes. Per apropar-lo, els organitzadors també han editat una guia de l’espectador/a donant resposta a una necessitat que els reclamava el públic, «que tinguin una lectura d’allò que han vist perquè, a vegades, ens genera un impacte emocional i no entenem què ens està passant».

Els organitzadors confessen que no tenen com a principal fita «fer créixer» el festival sinó que posen com a prioritat continuar arribant al públic que els interessa, el figuerenc, i, més enllà, tothom que hi estigui interessat. Fent balanç d’aquesta primera dècada de Figueres Es Mou, Roger Fernàndez no amaga com la fragilitat de la dansa és una realitat, però que ells mantenen la fe en aquest treball en xarxa entre companyies i administració. En aquest sentit, Figueres Es Mou es converteix en un espai per donar visibilitat i suport a les companyies perquè aquestes puguin mostrar el seu treball. De fet, el festival figuerenc s’ha convertit en un dels més destacats i consolidats que es fan al país.