Del paradís infantil a la realitat política i social del franquisme

L’artista Christoph Otto tenia quatre anys quan va viatjar, per primer cop, des del seu Berlín natal, a Espanya, concretament a Andalusia. Allà la mare havia comprat una casa i coneixia un arquitecte que els va obrir les portes «a una Espanya molt profunda». Era a finals dels anys seixanta i el país vivia sota la dictadura franquista, cosa que no podia passar desapercebuda als turistes adults que la visitaven. Un turisme que va esdevenir, d’altra banda, «una manera d’activar l’economia, però també de blanquejar la dictadura», com matisa la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Figueres, Mariona Seguranyes. També va ser el moment de posar les bases del model turístic actual. Tot això es plasma a l’exposició Vacances amb Franco. Els meus estius a l’Espanya franquista, que, comissariada per Cristina Masanés, es desplega, en forma de coproducció, a la Sala l’Escorxador de Figueres, fins al 22 de setembre, i al Bòlit de Girona, fins al 6 d’octubre.

Vuit són els artistes -Monika Anselment, Christoph Otto, Annette Riemann, Tom Theunissen i Jörg Zimmer, a Figueres; Anselment, Denys Blacker, Stefanie Unruh i Ulrike Weiss, a Bòlit- que han aprofundit en els seus records familiars i personals a partir de fotografies, pel·lícules domèstiques, documents i testimonis en primera persona, i que els han dut a reflexionar a través de l’art contemporani. La primera pedra d’aquesta aventura la va posar Anselment, l’obra de la qual es pot veure tant a Figueres com a Girona. Era l’any 2015, explica, quan va fer fotografies de l’anomenat sender de la Guàrdia Civil a Llançà, on ella passejava amb els seus pares quan era petita i venia a estiuejar. Aleshores, li van sobrevenir tot de records i anècdotes viscudes i va pensar «que seria una llàstima perdre’ls». Així va compartir la idea amb el director del Museu de l’Empordà, Eduard Bech, qui va acceptar-la de grat, ja que enllaçava molt bé amb la política del museu i l’actual consistori d’explorar la memòria històrica. Anselment, però, va veure la necessitat d’obrir el projecte a altres artistes «per anar més a fons de la història, de la memòria». A la convocatòria van respondre una vintena de creadors. Que set dels vuit escollits siguin d’origen alemany, Otto ho justifica, potser, «perquè nosaltres vam patir molt el nacionalsocialisme».

Contrast de mirades

«Com a nens recordaven tot això com l’anada a un paradís, de sol i platja, un àmbit de felicitat, mentre que pels que vivíem aquí eren els anys del franquisme, on es van executar les penes de mort fins al 1974», assenyala Cristina Masanés incidint que aquest «contrast de mirades i el joc de memòries del passat» travessa tots els treballs presentats. Per Masanés, aquesta exposició «és un viatge a la nostra infància, però també a la seva mirada com a nens, a aquest diàleg entre aquell seu paradís de felicitat i la realitat política i social de la dictadura». D’altra banda, la llengua entra en el debat i es fa actual. Monika Anselment rememora com, de petita, se li havia dit que la gent d’aquí «parlava en dialecte» quan la realitat era que el català estava prohibit. Mariona Seguranyes recorda que ara, quasi mig segle més tard, «la llengua està amenaçada i que a l’espai públic està desapareixent». 

Aquesta exposició s’acompanya amb activitats que fan un pas més en aquest reflexionar «sobre el paper del turisme avui». Així, a Figueres, el 20 de juny, Toni Sala comentarà i farà una lectura del llibre Una família (2021) en el que, a través de la memòria familiar, analitza l’arribada del turisme de masses a la Costa Brava. També s'ha previst una visita comentada amb Anselment i Masanés, el 15 de juny, a les 12 hores. D'altra banda, aquest dissabte 8 de juny, també a les 12 hores, Denys Blacker proposa una perfomance-itinerari al moll grec d’Empúries. En el cas de Girona, al Centre Cultural La Mercè, el 20 de setembre, Joan Buades oferirà la xerrada El turisme a Espanya: del boom del franquisme als límits ecològics i socials d'avui i el 26 de setembre, Ruben Wagensberg, Marta Tafalla i Irra Rodríguez-Giralt presenten Zones de sacrificia.