La genialitat empordanesa s’immortalitza en el llibre «Figueres, ciutat de genis»

Fa un temps, l’associació dels Amics dels Museus Dalí va proposar al filòsof Max Pérez crear una «ruta suggestiva» pels escenaris dels altres genis que van viure a Figueres, al marge de Salvador Dalí, un itinerari que convidava a parlar d’aquests personatges. Després de dur-la a la pràctica, amb la guia Bel Bellvehí i davant els patrons de la Fundació Francesc Pujols, se li va suggerir de traslladar aquesta ruta en format llibre. Així neix Figueres, ciutat de genis (Cal·lígraf) que es presenta aquest dijous, a les set de la tarda, al Cercle Sport Figuerenc.

En el llibre, escrit d’una manera divulgativa i divertida perquè arribi fàcilment al lector, es desgrana aquesta ruta imaginària que neix a la plaça de l’Escorxador, com el punt de partida, i a través de les personalitats escollides. Parteix, doncs, de l’amfitrió Salvador Dalí i inclou Alexandre Deulofeu, Narcís Monturiol, Carles Fages de Climent, Abdó Terrades, Vicenç Perxas per tancar, tot i no ser figuerenc, amb Francesc Pujols. Aquest darrer el justifica amb arguments de pes: «A Figueres, hi ha l’únic monument de Catalunya dedicat als genis, el de Francesc Pujols, i em semblava significatiu». Aquests no són els únics personatges que apareixen en el llibre. De fet, Max Pérez inclou un darrer capítol en el qual tots aquells que no han estat requerits abans el venen a veure per demanar-li explicacions, com a Dante.

Max Pérez admet que la selecció de genis «no és extremadament original», però sí que ho és la manera de vincular-los. Així, l’autor parteix de la teoria desenvolupada per l’escriptor Carles Pi i Sunyer qui planteja «la psicologia de l’empordanès en tres capes». Una primera capa és «l’extrovertida, l’exterior, la que no reflecteix com són els empordanesos per dins»; una segona capa és la racional, perquè «a l’empordanès li agrada fer teories de manera obsessiva; és una racionalització lògica, exacta i matemàtica» i, finalment, la tercera capa, la més interior, «és la irònica, és a dir, que no s’acaba de prendre seriosament a si mateix i s’adona que totes aquestes racionalitzacions no són veritat, en el fons». L’autor reinterpreta aquesta darrera capa que, al seu parer, «és una capa estètica, construccions que són com obres d’art i no aspiren a ser veritables o falses» i que, per aquest motiu, com ja avançava Dalí, acaben esdevenint més veritats que la que els mateixos personatges expressaven d’inici. Aquest exercici, a més, s’ho aplicava ell mateix.

El llibre fa un viatge de la racionalització absoluta,que pot representar Deulofeu, fins als genis menys racionals com Monturiol

El viatge que proposa Max Pérez va de la racionalització absoluta, que pot representar Deulofeu amb la teoria de la matemàtica de la història, fins als genis menys racionals com Monturiol, que «fa una ciència delirant que vol salvar la humanitat construint un peix mecànic». Entremig emergeix el poeta Fages de Climent, «que barreja realitat i ficció» o Vicenç Perxas, que encarna al rei Micomicó de l’obra de teatre d’Abdó Terrades. Després de fer recerca, Max Pérez va descobrir que «era un personatge real, molt curiós, que va construir una mena de cort imaginària a Figueres amb els seus cavallers i muntava unes festes descomunals». Amb tot va constatar «que no era boig i que va acabar com a ermità a les Salines». Pel filòsof figuerenc queda clar que «encarna, una mica, el precedent d’aquesta genialitat empordanesa» i el compara amb el Sabater d’Ordis o amb el mateix Salvador Dalí perquè, com ell, havia construït «una gran mentida conscient».

Tots els personatges, diu Pérez, es converteixen en una mena «d’herois clàssics» i que, dins la línia actual de construcció d’una Figueres moderna, encaixarien «com a referents mitològics». El filòsof avança que el llibre inclou dades històriques, però «no pretén ser un estudi, però sí que vol recuperar els vells referents repensant-los». L’autor reconeix la manca de dones genis en el llibre i ho justifica. «No vaig trobar un personatge figuerenc que m’encaixés en l’esquema de teoritzadors paranoics, tot i que sí que surten indirectament».

Figueres, ciutat de genis

Autor: Max Pérez

Editorial: Edicions Cal·lígraf

Pàgines: 100

Preu: 17 euros

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ