Medi ambient

Colera, Llançà i Portbou s'uneixen per protegir l'Albera marítima i fomentar el turisme sostenible

Aquest estiu es faran les primeres activitats de divulgació als tres municipis

Uns turistes sortint de la platja del Borró a la zona de Cap Ras.

Uns turistes sortint de la platja del Borró a la zona de Cap Ras. / Gemma Tubert

Gemma Tubert

Colera, Llançà i Portbou s'han unit per promoure la protecció de l'espai de l'Albera marítima i fomentar-hi un turisme sostenible. El projecte es va començar a gestar fa quatre anys i aquest divendres s'ha escenificar "la primera pedra" amb la presentació de les activitats de divulgació que es faran aquest estiu, una a cada municipi, de la mà de l'entitat Som Mar. Aquest és el "primer pas"; perquè de cares a l'any vinent plantegen d'altres iniciatives enfocades a millorar la gestió d'aquest entorn natural ubicat "entre parcs", amb un important patrimoni paisatgístic i natural i sense cap figura de protecció. L'Albera marítima engloba des del cap de Cervera i fins a Cap Ras a Llançà.

D'ençà de la irrupció de la covid-19, el turisme natural va esclatar en massa i això va obligar els espais naturals i parcs a establir regulacions. Al de Cap de Creus, aquest és el tercer any que es tanquen els accessos tant a la punta, a Cadaqués, com a Roses. La zona de l'Albera marítima, que abasta els municipis de Llançà, Colera i Portbou, està situada a pocs quilòmetres d'aquestes zones amb restriccions però, en canvi, no compta amb cap figura de protecció que eviti les aglomeracions o males praxis.

El cartell a la zona de Cap Ras just on comença el terme de Colera.

El cartell a la zona de Cap Ras just on comença el terme de Colera. / Gemma Tubert

Des de Cap Ras fins a Portbou

Aquest divendres els alcaldes d'aquests tres municipis han presentat un projecte per protegir l'espai que va des de Cap Ras fins a Portbou sota el paraigües de l'Albera Marítima. L'objectiu és, en primera instància, fer una tasca informativa i divulgativa de la importància d'aquests paratges "encara verges" i donar a conèixer el gran valor paisatgístic i natural que tenen.

L'alcalde de Portbou, Gael Rodríguez, diu que es tracta del primer pas cap a una "nova etapa" en "base al respecte dels nostres valors". "Estem en un paratge impressionant i crec que el més pur i verge de tota la costa. Ara que veiem que el turisme col·lapsa a tot arreu, és el moment de promocionar-nos des dels valors i el respecte", afirma.

"Dir: podeu venir-nos a veure però no per massificar sinó per gaudir d'aquesta riquesa des de la tranquil·litat", afegeix Rodríguez. En aquest sentit, ja avança que la voluntat no és "prohibir" res sinó "explicar el que tenim, què es pot fer i la millor manera de fer-ho des del respecte a l'entorn".

D'esquerra a dreta, l'alcalde de Colera, Lluís Bosch, la de Llançà, Núria Escarpanter i el de Portbou, Gael Rodríguez.

D'esquerra a dreta, l'alcalde de Colera, Lluís Bosch, la de Llançà, Núria Escarpanter i el de Portbou, Gael Rodríguez. / Gemma Tubert

Per la seva banda, l'alcaldessa de Llançà, Núria Escarpanter, afirma que el projecte té un doble objectiu: potenciar el territori i fomentar la seva preservació. El de Colera, Lluís Bosch, defensa que el projecte marca la línia a seguir en aquests municipis "a futur".

Els tres ajuntaments compten amb el suport de l'entitat Som Mar, una associació sense ànim de lucre dedicada a la preservació del mar i enfocada a la salut integral de les persones. La primera pedra del projecte prendrà forma a través de tres activitats que combinaran visites guiades per terra i mar a cadascun dels tres municipis amb tasts de vins de la zona. A Portbou, se'n farà una on es parlarà de l'afectació dels incendis.

Millorar la gestió

L'objectiu, de fet, és escenificar en aquestes accions la possibilitat de compatibilitzar el turisme i la sostenibilitat a través d'una experiència "molt més conscient" i connectada amb l'entorn. De cares a l'any vinent, la biòloga de Som Mar, Irene Álvarez, diu que les activitats aniran més enfocades a "millorar la gestió" d'aquests espais. Això podria incloure comptar, per exemple, amb informadors sobre el terreny o boies que evitin el fondeig i que es malmeti la posidònia, entre d'altres.