Crònica

Esports Prada de Figueres: l’hora del comiat

Gemma Prada: "El meu pare l’any 1948 va obrir la primera botiga d’esports de la ciutat de Figueres al número 3 del carrer Pep Ventura"

Gemma Prada i Maria Soler, mare i filla.

Gemma Prada i Maria Soler, mare i filla. / Esports Prada

Gemma Prada

El meu pare, que havia practicat futbol, bàsquet i atletisme, va començar a treballar de recader i, veient que a Figueres hi faltaven articles esportius, els duia per encàrrec aprofitant els seus viatges a Barcelona. S’hi desplaçava amb tren de manera que va portar les primeres botes i pilotes de futbol dins d’un mocador de farcells. Com que cada cop tenia més demanda, l’any 1948 va obrir la primera botiga d’esports de la ciutat al número 3 del carrer Pep Ventura.

Els principis van ser durs. La feina tenia aspectes ben manuals. Així que el pare canviava les rodes de fusta dels patins o apedaçava les barques i matalassos posant-se al safareig per trobar-ne els forats... També es va fer famós perquè quan acabava de botir una pilota, li donava quatre o cinc tocs amb el peu sense que caigués a terra per mirar si estava bé.

"Gràcies a tots vosaltres hem pogut construir aquest llarg camí que, si bé arriba al seu final, guardarem com un preciós record"

Amb l’auge de la roba d’esport, la meva mare, la Maria Soler, es va incorporar al negoci. Tenia molta empatia amb la gent i, modista com era, també molt de gust amb la roba. Ella mateixa en feia els arranjaments, fins i tot els dels conjunts d’esquí que llogàvem cada cap de setmana. D’altra banda, els tres fills sempre vam ajudar per les vacances d’estiu i de Nadal. Molts recorden les barques que el meu germà posava als balcons.

El local es va fer petit i, el 1973, ens vam traslladar a la part baixa de la Rambla, a on vàrem estar dues dècades. Allà m’hi vaig posar a treballar i ens vam associar amb Intersport. A causa de la magnífica acollida, vam tornar a canviar a una de més gran, uns metres més amunt del mateix passeig, i que seria la definitiva.

Ara és hora de parar i acabar amb aquesta història. Em jubilo, deixo enrere més de quaranta anys de feina plens de moments desafiants, és clar, però sobretot molt satisfactoris i plens de records inesborrables. La botiga no només ha sigut un negoci sinó també un punt de trobada per molts de nosaltres, un lloc on compartir passions i construir relacions.

M’agradaria acomiadar-me agraint a la família, amics, treballadors, proveïdors i, sobretot, a la clientela, el suport i la confiança dipositats en Esports Prada durant setanta-set anys.

Gràcies a tots vosaltres hem pogut construir aquest llarg camí que, si bé arriba al seu final, guardarem com un preciós record.

Subscriu-te per seguir llegint