L’Eixample de Figueres, cinquanta-cinc anys del barri dels músics

Els barris d’una ciutat teixeixen la seva identitat a partir de l’empatia i la proactivitat dels veïns amb el lloc en el qual viuen. A Figueres, cadascun d’ells ha anat teixint una imatge en funció de la seva història. En el cas de l’Eixample, parlem d’una zona urbanitzada relativament jove, sorgida del ràpid creixement urbà de finals dels anys seixanta i setanta del segle passat.

Emmarcat entre els carrers Vilabertran, Tapis i la carretera de Llançà, l’N-260, l’Eixample és el fruit de la fusió de dues urbanitzacions: Urbisol (1969) i Eixample (1965-70). Segons explicava el cronista oficial Josep Maria Bernils Mach, "Urbisol tenia una superfície d’1,53 hectàrees i una capacitat per a 660 habitatges i l’Eixample ocupava 3,06 hectàrees amb una previsió de 1.320 habitatges. El primer es va estendre per l’antiga horta d’en Xarric i el segon sobre les hortes dels germans Fontcuberta d’Agulló i d’en Gabriel Cabrafiga".

Des de l’any passat, el barri ha començat a celebrar diverses dates assenyalades vinculades als equipaments que acull i a la seva mateixa creació. Però allò que el fa especialment singular és el sobrenom amb el qual es coneix l’Eixample: el barri dels músics. Aquest fet es deu al bateig dels seus carrers i places amb noms de compositors i músics empordanesos destacats. Un fet que arrenca del 1970 per decisió municipal a partir d’una proposta del Foment de la Sardana Pep Ventura. Així, ara fa cinquanta-cinc anys, els primers carrers amb cara i ulls d’aquesta zona van ser dedicats a Juli Garreta, Enric Sans, Compositor Mundi, Vicenç Bou, La Sardana, Ramon Basil, Compositor Baró, Joan Bruguera, Compositor Serra, Vicenç Xaxu, Simó Gratacós, Narcís Soler i Compositor Coll. Amb el temps s’hi anirien afegint altres i també es va crear l’anomenada plaça de la Música. La darrera decisió presa per la Comissió del Nomenclàtor va ser dedicar a Josep Passolas el vial entre la caserna dels Bombers i l’escola Salvador Dalí.

El col·legi que porta el nom del pintor figuerenc es va inaugurar el 1973. Va ser la segona escola pública de la ciutat i va trencar el monopoli docent que durant molts anys va tenir el Sant Pau. Posteriorment, en el mateix barri es va aixecar l’Institut Narcís Monturiol, referent de la Formació Professional, i la llar d’infants Xuclamel.

Després d’una llarga gestació, el barri va estrenar temple parroquial dedicat a la Sagrada Família el 1989, inaugurat en una cerimònia solemne presidida pel bisbe Jaume Camprodon.

Més endavant, els equipaments públics van créixer amb l’obertura, el 2007, de l’edifici del Molí de l’Anguila. El nexe d’unió de tot plegat ha estat l’Associació de Veïns de l’Eixample, avui presidida per Anna Vilà. Una entitat que manté la seva vitalitat amb activitats setmanals i que va començar a caminar a cavall de 1973 i 1974 amb una recollida solidària de diners per a la lluita contra el càncer que va sumar 26.882 pessetes de l’època.

La festa d’estiu del barri, celebrada aquest juny, ha servit per a recordar diverses d’aquestes efemèrides. Els veïns, reunits durant la festa gràcies a l’esforç de l’AV, se sentien orgullosa del barri: "l’Eixample es viu", i esperen que les noves generacions "mantinguin el seu esperit durant anys".

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint