"La nostra societat està adormida i anestesiada, no evoluciona"

Defensor compromès amb la salvaguarda del paisatge i la biodiversitat de la comarca, Llorenç Pascua Subiranas (Figueres, 1955) presideix la Iaeden-Salvem l’Empordà des de 2013. Professionalment va treballant bona part de la seva vida com a delineant, abans de la seva jubilació. També és un reconegut il·lustrador de natura de llarg recorregut. Les seves obres han protagonitzat un gran nombre de cartells i publicacions del col·lectiu ecologista.

Quin és el principal cavall de batalla de la Iaeden-Salvem l’Empordà en aquests moments?

Per desgràcia, en tenim molts, però ara mateix és la implantació que es vol imposar de les energies renovables. N’hi ha d’altres, però aquest és gran i, mediàticament, destaca molt.

Per què hem arribat a aquesta situació de qüestionar la implantació de renovables quan, en teoria, des del punt de vista ambientalista, haurien de ser una solució?

Aquesta és la pregunta trampa. Molta gent la fa servir per parlar de contradiccions del món ecologista. Fa falta molt de temps i espai per contestar-la. Trobo molta gent que em planteja la qüestió i sempre dic: "Escolta, tens temps?".

L’espai d’una entrevista és el que és, però ja li capgiro la pregunta: temps enrere, en aquesta nostra comarca, hi va haver consens entre ajuntaments, ecologistes i Consell Comarcal per a proposar que les renovables s’instal·lessin en els corredors d’infraestructures. Ningú dels qui prenen decisions en va fer cas...

Era una proposta en la qual estava implicat l’Institut Cerdà. De seguida es va veure que en el mapa s’hi posaven aquestes zones que ambientalment podem considerar degradades i altres en les quals ja s’havien començat a demanar permisos. Sempre veiem que és la mateixa trampa: es tracta d’aprofitar allò que el territori accepta, però, com que no en tenen prou, envaeixen altres espais molt més valuosos. El mapa resultant és un territori trinxat i en això no trobaran consens amb nosaltres. La voluntat clara dels representants polítics va sempre encaminada a afavorir els poders econòmics, i a mi això em dol molt, perquè ens haurien de representar a nosaltres que som els qui els votem, no aquests poders carregats d’interessos propis. És a dir, i bàsicament, el lucre immediat.

Pot semblar sorprenent que en ple segle XXI encara calguin entitats com la Iaeden i molts altres per a aixecar el dit cada cop que algun projecte amenaça el territori i la seva biodiversitat. No aprenem dels errors el passat?

Els historiadors ens ho podrien explicar bé, cada generació es veu obligada a refer el món que s’ha trobat. I ara ens trobem amb l’evidència d’una societat que està adormida i anestesiada, no reacciona. Des dels joves, que haurien de tenir un esperit revolucionari que no acabem de veure, fins als més grans, que pensen que res ja no té remei, així estem.

El tansemenfotisme empordanès, com si diguéssim.

Empordanès i global. Ens sap molt de greu que sigui així, però veiem que és la realitat. Molt poca gent reacciona. Com a entitat, conscients de la nostra petitesa, fem bonament el que podem. Des de 1980 treballem per a conscienciar la gent i, a la vegada, oposant-nos als nyaps que ens van arribant per a destruir la comarca. Hem de ser coherents amb això i no podem fer miracles, perquè tenim el poder que tenim. I com passa a totes les entitats, s’està esperant un relleu generacional que no acaba d’arribar, i això és preocupant.

El fet que tots els pobles de l’Albera, el Consell, la Diputació, nombrosos partits, estigui d’acord en reivindicar el parc natural, avenint-se a la seva petició de fa anys, és una de les poques bones notícies dels darrers anys? Ho veurem?

Vull pensar que sí, però hem d’anar més enllà. No em conformo a voler l’Albera com a parc natural per a evitar la proliferació dels molins, crec que aquesta unanimitat, aquest consens també hi ha de ser en el cas del parc eòlic marí de la badia de Roses o en el de Ventalló i Viladamat. També cal aquesta unanimitat contra el gran parc solar que es projecta entre Lladó, Navata, Cabanelles, Ordis, Borrassà, en terres agrícoles fèrtils. Em dol tornar a acusar els polítics que només reaccionen quan tenen el problema a casa. A les trobades que hi ha hagut a Navata i Lladó hem tingut la sort de comptar amb gent molt experta que parla clar, com l’Antonio Turiel. S’ha vist la necessitat que aquests municipis s’agrupin per a fer un gran front comú, el tema és dramàtic. En la primera fase es plantegen 70.000 plaques de captació d’energia solar en terrenys agrícoles i que estan destinades a produir energia elèctrica, quan Catalunya i l’Estat espanyol són excedentaris en la producció elèctrica i, en canvi, deficitaris en producció alimentària.

Ara m’ha respost un xic a la pregunta de la presumpta contradicció ecologista que li feia abans...

És que estem davant d’un gran contrasentit. Fem malbé terreny agrícola productiu d’aquí per a importar aliments de l’altra punta del món, amb l’única finalitat que grans empreses es lucrin amb aquesta captació energètica! Quan el transport s’encareixi i les dificultats augmentin, el problema alimentari ens sobrepassarà i caldrà tornar a produir aliment des de casa mateix. Aquests municipis s’han d’agrupar, però trobem a faltar el paper que hauria de jugar el Consell Comarcal, no funciona com hauria de funcionar. Els alcaldes que es queixen, en formen part i, per tant, haurien d’actuar des d’allà. No s’han de conformar a anar allà i cobrar quan toca. El front comú és molt necessari, però hauria de ser d’abast comarcal, perquè quan anem pujant i arribem a la Generalitat, els senyors que hi ha en realitat no hi són, perquè no els interessa lluitar pel territori. Només cal recordar una visita d’una directora general d’Energia que va venir aquí per parlar de l’Empordà, el vent, que havíem de ser solidaris, per dir que la captació d’energies renovables seria molt important... la cançoneta de sempre. I, al mateix temps, va deixar anar que les comunitats energètiques no podrien connectar-se a la xarxa, perquè no donava per a més.

Un altre contrasentit.

Ens diuen que sí, que tot està molt bé i que s’ha de fer, però ja saben que no es pot fer. I no faran res per a fer pública la xarxa de mitjana i baixa tensió que està en mans d’Endesa. I les comunitats energètiques haurien de ser el primer pas del gran canvi contra els monopolis. Queda clar que només interessen les macro instal·lacions per a connectar-les a la MAT.

Com prova l’arrencada de l’Ateneu de Figueres que comparteixen Òmnium Cultural, el Centre excursionista Empordanès i la Iaeden?

Una relació excel·lent entre les tres entitats. Encara és aviat per fer balanç, primer cal que acabem de posar en marxa el petit bar restaurant de l’Ateneu, va amb un xic de retard. I quan ja estigui obert, al cap d’un any podrem valorar com funciona l’Ateneu. De moment, ja hi hem fet nombroses activitats.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint