"Hem d’aprofitar els actius municipals, els serveis, per a fer una Roses millor"

Lluís Espada Cantó (Palamós, 1961) és un empordanès amb una llarga trajectòria empresarial en el món de la moda i la política municipalista. Va ser regidor de CiU a Palamós i de districte a Barcelona. Ha presidit l’executiva local de Junts a Roses i és regidor de l’equip de govern des de les passades eleccions municipals. Va acompanyar Sílvia Ripoll a la candidatura del seu partit. Presideix l’empresa municipal de serveis Rosersa.

Què fa un palamosí com vostè en una vila de l’Alt Empordà com és Roses?

Em sento molt rosincs i, al mateix temps, mai deixaré de ser fill de Palamós. A deu anys la vida em va portar a Barcelona, sense perdre contacte amb el meu poble natal, m’hi vaig estar fins als trenta, quan vaig tornar al Baix Empordà. L’amor em va retenir a Roses, ja fa anys que visc aquí, m’hi sento molt a gust i, com que sempre he tingut una vis política, primer a Convergència i ara amb Junts, he volgut ajudar a fer millor el municipi on visc. M’he integrat a Roses, m’agrada molt i estic molt content amb els companys de viatge que tinc en aquest projecte polític. M’han fet confiança i això no és cosa fàcil quan vens d’un altre poble. Diu molt dels rosincs. Me’n considero un més.

Integració, una paraula clau en la societat que ens toca viure.

Roses és una ciutat agraïda si veu que la gent que arriba de fora s’integra i participa en la seva manera de ser i de fer les coses.

Després de governar durant quatre anys amb ERC i Gent del Poble, ara ho fan amb el PSC i repeteixen amb el GdeP. Quina valoració fa del primer any del nou mandat?

Realment positiva. Treballem conjuntament, tots a una, complint els acords. Mantenim reunions constants i el pacte, com a pacte, funciona. Hi va haver gent que no el va entendre. Nosaltres el teníem molt clar, hi va haver massa disfuncions en l’equip de govern anterior. Volíem una altra manera de treballar. Som aquí per fer feina, no per mantenir pugnes internes dins d’un equip de govern.

"El projecte ‘Roses a punt’ farà una actuació integral en un sector concret durant una setmana"

En el moment de repartir les àrees del cartipàs, a vostè li va tocar la feina una regidoria molt transversal, integral, dedicada al manteniment i l’endreça del municipi, quasi res. L’aparador de Roses, com aquell qui diu...

Correcte. A Junts vam basar el programa electoral en l’ordre i la seguretat. L’ordre en tots els àmbits. A Roses es fan moltes coses, però aquest concepte integral és cap on procurem anar. No s’havia treballat prou amb les armes que teníem, tot i que de feina, aquests darrers anys, se n’ha fet molta. Tenir una ciutat endreçada és fonamental. Roses ha tingut un desenvolupament molt ràpid, demogràfic i urbanístic. La paraula clau és endreça, saber aprofitar els actius de l’Ajuntament, el personal i dels seus serveis per a fer una Roses millor. Sovint és una qüestió de detalls. Un petit exemple: fa pocs dies vam fer treure unes barres i uns objectes que feien mal d’ulls a l’accés al pàrquing de l’avinguda de Rhode. Ara la imatge és diferent. L’endreça també és això. I sense les palmeres, amb els tamarius i l’arranjament del muret perimetral, el tram fins al port esportiu també ha canviat. Sempre calen inversions importants, però també es poden fer coses sense massa diners.

L’aparador net, vaja.

En un municipi turístic com el nostre és fonamental tenir el paisatge urbà net i ordenat, però l’endreça també és important per a la vida quotidiana dels rosincs i de les rosinques, com a govern ho tenim molt clar.

Queda enrere aquell temps d’un estiu curt i intens amb un hivern molt llarg amb pocs habitants, ara Roses es viu tot l’any. Per tant, hem d’entendre que el volum d’accions i de serveis ja no és de temporada?

I tant, ben cert. Voregem els vint mil habitants, ja som ciutat, petita, però ciutat. Segurament ja saltarem de disset a vint-i-un regidors el pròxim mandat. Amb molta gent que abans només venia de vacances i ara ja hi resideix tot l’any. I això vol dir que des de l’Ajuntament hem d’estar atents els dotze mesos de l’any en tot, sense oblidar que tenim unes puntes de gent que multipliquen en molt el nombre d’habitants fixes. Aquest maig passat, coincidint amb les vacances franceses, hi va haver dies que semblava el quinze d’agost i això vol dir neteja, seguretat, serveis... Hem de ser realistes, en el nou contracte de neteja caldrà tenir molt en compte aquestes situacions que ja estan consolidades, segons ens han fet veure les tendències dels darrers anys. I la previsió hi ha de ser en tots els serveis. Per exemple, en el contracte vell, el flux de neteja en el passeig marítim baixava el quinze de setembre. Hem de ser realistes, s’ha d’allargar fins al trenta d’octubre, pràcticament. Per això hem ampliat la temporada de vigilància de platges en un mes i hem iniciat les restriccions d’accés al cap de Creus al juny, sense esperar al 15 de juliol i s’allargaran fins a l’11 de setembre, amb ple consens de la Junta Rectora i de la direcció del Parc.

Nedar a favor del corrent.

Adaptem les actuacions a la realitat de les coses. I no ens estem quiets, ja treballem per fer un pas més l’any vinent per a millorar aquesta regulació, amb més senyalització i una app informativa. El Parc Natural és una joia per a Roses, ho és de tota la comarca i també és el complement ideal per a la gent que ens visita, per això hem de tenir-ne molta cura, evitar qualsevol mena de massificació i risc innecessari. Vull destacar la feina del director actual, Ponç Feliu, per la seva dedicació i predisposició total a l’hora de planificar i tractar els temes. Té una visió que quadra molt amb els nostres objectius.

Hi ha actuacions i objectius a curt termini que no han de ser fàcils d’afrontar, però les platges continuen sent una de les puntes del trident turístic. Com hi actuaran?

La vigilància i socorrisme l’hem ampliada del 10 de juny al 30 de setembre, un altre cas clar d’adaptació a la realitat de les coses. A Roses tenim el segell de qualitat ambiental EMAS, no vam optar per la Bandera Blava, ja que és un tema publicitari. El nostre sistema de control de qualitat de les platges és molt més ben valorat pels operadors turístics i pel turisme que s’informa a l’hora de triar una destinació. L’any vinent s’acaba el contracte de socorrisme i també farem un canvi important d’imatge en els mòduls de platja, les torretes, els lavabos... La nostra intenció és naturalitzar totes les platges. La primera mostra d’aquesta voluntat la tenim amb l’actuació que hem fet a la platja de la Perola. Tamarius, tanques de fusta, espais endreçats. Integrar les platges urbanes en el nucli i les que són més naturals, accentuar aquest fet sense ginys ni objectes estranys.

La recessió de les platges és un fet a causa del canvi climàtic. Algunes, que són artificials, com és el cas de la Perola, ja no hi són.

És veritat. En aquest cas no farem un moviment de sorra, però sí que estem treballant amb el Ministeri pel tema de l’espigó de la sortida de la riera. Crec que aviat estarà desencallat. En uns mesos veurem com es fa per a protegir aquest tram.

Santa Margarida tindrà l’aparcament públic que ara no té?

L’any que ve, si tot va com ha d’anar, a Santa Margarida hi haurà aparcament regulat. Ho portàvem en el nostre programa electoral i també és en el programa de govern. Encara no m’atreveixo a dir si serà de zona verda o blava. També estem estudiant crear algun aparcament dissuasiu, fa falta. Malauradament, Santa Margarida no es va urbanitzar amb el mateix concepte de grans avingudes amb molt d’aparcament com té Empuriabrava. A Santa Margarida estem invertint diners en altres temes. Hi haurà una partida plurianual de tres milions d’euros per a substituir quasi tres quilòmetres de canonades del sanejament. La millora rebaixarà molt la salinitat de l’aigua que arriba a la depuradora i serà un benefici per a tothom. Juntament amb un projecte del Consorci d’Aigües Costa Brava Girona això farà que quan reinjectem aigua a l’aqüífer, aquesta tingui molta més qualitat per a les dessaladores que instal·larem.

"L’any que ve, si tot va com ha d’anar, a Santa Margarida hi haurà aparcament regulat"

Ha plogut un xic i sembla que la sequera s’hagi acabat...

Hem ajornat el problema, i prou. Hem guanyat uns mesos. Les dessaladores vindran per quedar-se, però amb allò que treballem intensament amb el Consorci de la Costa Brava és en l’aprofitament de l’aigua regenerada, fer un circuit tancat que sigui eficaç i que ens ajudi a ser molt més sostenibles.

La instal·lació d’una gran dessaladora en algun indret de la Badia és ben vista des de Roses?

Evidentment no ens hi oposarem. La nostra comarca depèn en un 93% de l’aigua del pantà de Darnius-Boadella. Fem curt amb això, no tenim alternativa ara. Si la solució a curt termini és una gran dessaladora, que ho sigui, però hem de continuar buscant recursos i tenir clar que la consciència social per l’estalvi i la reutilització de l’aigua és vital.

Fa mesos que treballa, des de les seves diferents àrees en el projecte Roses a punt. En què consisteix?

És un objectiu de govern que em fa molta il·lusió. La idea és dividir Roses en diferents sectors i en cadascun d’ells, una vegada al mes, al marge de les accions habituals de manteniment, fer-hi una gran actuació integral amb la brigada, Rosersa, servei de neteja, ordre públic... Comptarem amb la participació ciutadana, a partir d’un calendari d’actuació que permetrà a la gent avisar-nos de temes que potser en el dia a dia se’ns escapen o que necessiten més atenció.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint