Què és la flama el Canigó? El significat del símbol que marca l’inici de la revetlla de Sant Joan

Figueres va rebre la Flama del Canigó a la plaça de l'Ajuntament el passat diumenge per començar a la revetlla de Sant Joan. Es tracta d'una tradició dels Països Catalans que es remunta al 1955 quan Francesc Pujades, un veí d'Arles de Tec, va inspirar-se en el poema Canigó de Jacint Verdaguer per encendre una flama al pic de la muntanya per després repartir-la per la resta de municipis.

A diferència dels Jocs Olímpics, la Flama del Canigó no s'apaga mai. Es conserva al Castellet de la ciutat de Perpinyà des del 1965. El grup d'excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà transporta el foc fins al pic de la muntanya durant la nit del 22 de juny. Allà, s'encén una primera foguera i les flames es reparteixen entre els assistents que s'encarreguen de fer arribar el foc renovat arreu del territori l'endemà.

L'Aplec del Canigó

Els participants de l'acte es reuneixen al Refugi dels Cortalets, a la vall del Cadí a la Catalunya Nord, en el que es coneix com a 'Aplec del Canigó'. El dissabte, els assistents pugen a peu fins al capdamunt de la muntanya, a 2.784 metres d'altitud, on deixen un feix de llenya amb una cinta que indica el nom del poble d'on provenen, per encendre la foguera al vespre.

Aquesta tradició no és només un símbol del solstici d'estiu, sinó que també reivindica la tradició i la parla catalana. La Flama el Canigó va creuar per primer cop la frontera espanyola el 1966 per arribar fins a Vic. A partir de llavors, la Flama va arribar a la resta de Catalunya, tot i la dictadura franquista, fins a arribar al País Valencià.

La Flama al Parlament

Enguany, el foc va arribar a més de 300 punts al llarg del territori, i actualment, Òmnium Cultural promou i organitza l'acte, a més dels esdeveniments circumdants. Xavier Antich, el president de l'entitat va fer l'entrega de la Flama del Canigó a Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, i Ester Capella, consellera de Territori de la Generalitat.

Antich va reivindicar que la ciutadania i les institucions catalanes han de "ser l'oxigen per aquesta Flama" per fer front a "l'odi i la intolerància" que, a parer seu, "ja no són una amenaça, sinó una realitat". Núria Cadenes, periodista i escriptora, encarregada de la lectura del manifest d'enguany, va destacar que la Flama representa "la tossuderia" i "l'alegria" que conformen un "escut de resiliència" en "els temps més difícils".

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ