Un jutjat de Barcelona amnistia 46 policies nacionals investigats per agredir votants de l’1-O

El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona ha amnistiat els 46 policies nacionals investigats per agredir i lesionar desenes de votants independentistes l’1 d’octubre del 2017 a la capital catalana. Segons el magistrat instructor, els actes investigats van ser “d’escassa duració individual, emmarcades en un objectiu policial definit i que no van continuar un cop aconseguit l’objectiu, sense que es prolonguessin en el temps més enllà de la pròpia maniobra policial d’entrada i sortida dels diversos col·legis electorals”. L’amnistia l’havien demanat almenys deu dels agents i les acusacions d’Irídia, Òmnium i l’ANC s’hi van oposar. El cas ara s’ha arxivat, excepte per a les possibles indemnitzacions dels policies als votants lesionats.

En la seva interlocutòria, el jutge diu que tant les lesions com els delictes contra la integritat moral “supera el llindar de gravetat necessari per excloure l’aplicació de la llei d’amnistia”. Així, diu que si la llei és clara a l’hora d’amnistiar delictes de lesions de fins a 5 anys de presó, també s’han d’amnistiar els delictes contra la integritat moral que no superen els 4 anys de presó.

L'exalcaldessa de Figueres pendent de judici per desobediència arran de l'1-O demana l'amnistia

Les acusacions volien que el cas arribés a judici per acabar de decidir si els delictes contra la integritat moral arribaven al nivell de tortures o tractes inhumans i degradants, cosa que els deixaria fora de l’amnistia. No obstant, el magistrat considera que no hi ha discussió sobre l’amnistia de les lesions. Sobre l’amnistia dels delictes contra la integritat moral, l’instructor considera que els fets no van superar el “llindar mínim de gravetat” que els deixaria fora de l’amnistia, i tampoc van “humiliar o degradar una persona o mostrar una disminució de la seva dignitat humana o per provocar por, angoixa o inferioritat d’una manera capaç de trencar la seva resistència moral o física”.

Irídia es va oposar a l’amnistia en considerar que podrien haver comès delictes de tortures o tractes inhumans o degradants contra els votants, fets que estan exclosos de la llei d’amnistia.

Delicte contra la integritat moral

Al febrer l'Audiència de Barcelona va confirmar la decisió del jutjat d'enviar a judici un total de 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la ciutat de Barcelona durant l'1 d'octubre del 2017. Refermava, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral en aquest cas. En la resolució, el tribunal descarta investigar més agents —motiu dels recursos d'apel·lació de les acusacions—, però també descarta arxivar la causa contra cap d'ells denegant les peticions de les seves defenses, amb el suport majoritàriament pel ministeri fiscal.

La interlocutòria establia que “la qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament a que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic".

La interlocutòria del jutjat enviava a judici 46 policies i arxivava la causa per a 21 més. Òmnium, Irídia i l’ANC van recórrer contra alguns d’aquests arxivaments, però l’Audiència els va confirmar. Pel que fa als agents investigats, es van desestimar els seus recursos contra la seva imputació. El tribunal deia que hi ha moltes evidències i imatges que indiquen que es podrien haver comès abusos policials com lesions i delictes contra la integritat moral contra els votants independentistes. De fet, el tribunal retreia a alguns policies que van assegurar que no eren al lloc dels fets tot i que les imatges els desmenteixin. L’Audiència també avalava que siguin jutjats alguns comandaments per donar les ordres de càrregues desproporcionades.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ