Moure l’esquelet

Convençuts que la generació boomer també té dret a la gresca i coneixedors que els temples lúdics de la nostra joventut ja no existeixen, si més no de la manera en què la nostra selectiva memòria els recorda, està molt bé trobar-ne les reminiscències tants anys després.

Perquè, per bé que viure en la nostàlgia no és en absolut aconsellable, hi ha gent a la qual, de tant en tant, li agrada desinhibir-se amb una bona ballaruga a la pista entre neons i boles de miralls giratòries mentre per moments arriba a creure que mai ha deixat de ser jove.

És en aquest context en el qual ens complau que tres de les discoteques més mítiques del nostre Alt Empordà –com en el seu dia van ser l’Octopussy d’Empuriabrava, el Charly de Figueres i el Chic de Roses– reivindiquin la seva contribució a la història. Cadascuna a la seva manera, però totes elles a partir d’allò que millor saben fer, punxar música i ballar-la.

"Queda clar que la generació nascuda als anys 60 del segle passat pateix amb la música actual que els seus fills consumeixen i no se sent atreta pels balls de poble dels seus pares amb boleros, 'canción ligera', tangos i alguna sardana"

Les cançons ens arrenquen el millor dels nostres records i sembla impossible que aquella música disco, feta sobre la base de repetitius sintetitzadors i cantada en un horrorós idioma anglès –que aleshores era molt millor que el que nosaltres sabíem–, ens pugui provocar llàgrimes d’emoció tants anys després, senyal inequívoc que els relats que ens fem de les coses que ens passen sempre són infinitament millors que el que realment va succeir.

Ara només falta que Scopas, el Quixot’s i el 600’s s’apuntin a la festa i també ens ofereixin els seus revivals. Sense descartar que l’antiga clientela del Rachdingue, local que acollia la gent més canalla de la nit, avui en dia reciclada a Mossos d’Esquadra, reclami també la seva quota.

Queda clar que la generació nascuda als anys 60 del segle passat pateix amb la música actual que els seus fills consumeixen i no se sent atreta pels balls de poble dels seus pares amb boleros, canción ligera, tangos i alguna sardana. I, pel que sembla, mentre puguin, dedicaran un bocí d’oci nocturn a ballar les cançons de Miko Mission, CC Cath, Modern Talking, Miguel Rios o Loquillo per posar uns exemples. Doncs ja tenim un altre col·lectiu que també reivindica el seu espai. I faríem bé de no menysprear-lo, perquè són els més nombrosos, amb bona salut, cert poder adquisitiu i a les portes de la jubilació o ja gaudint del descans dels guerrers.

Efectiviwonder, mola cantidubi que la basca vulgui passar-s’ho guay del Paraguay. El que és jo, al·lucino pepinillos.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ