La carta de Pedro Sánchez a la ciutadania: «Necessito parar i reflexionar»

No acostuma a ser habitual que em dirigeixi a vostè mitjançant una carta. Tot i això, la gravetat dels atacs que estem rebent la meva dona i jo, i la necessitat de donar una resposta assossegada, em fan pensar que aquesta és la millor via per expressar la meva opinió. Li agraeixo, per tant, que prengui una mica del temps per llegir aquestes línies.

Com ja deu saber, i si no l'informo, un jutjat de Madrid ha obert diligències prèvies contra la meva dona, Begoña Gómez, a petició d'una organització ultradretana anomenada Manos Limpias, per investigar uns suposats delictes de tràfic d'influències i de corrupció en els negocis.

Pel que sembla, el jutge cridarà a declarar els responsables de dues capçaleres digitals que han publicat sobre aquest assumpte. Al meu entendre, són mitjans de marcada orientació dretana i ultradretana. Com és lògic, Begoña defensarà la seva honorabilitat i col·laborarà amb la Justícia en tot allò que se la requereixi per aclarir uns fets tan escandalosos en aparença, com inexistents.

En efecte, la denúncia de Manos Limpias es basa en suposades informacions d'aquesta constel·lació de capçaleres ultraconservadores referida més amunt. Subratllo això de suposades informacions perquè, després de la seva publicació, hem anat desmentint les falsedats abocades alhora que Begoña ha emprès accions legals perquè aquests mateixos digitals rectifiquin el que, sostenim, són informacions espúries.

Aquesta estratègia d'assetjament i enderrocament fa mesos que es perpetra. Per tant, no em sorprèn la sobreactuació del Sr. Feijóo i el Sr. Abascal. En aquest atropellament tan greu com groller, tots dos són col·laboradors necessaris juntament amb una galàxia digital ultradretana i l'organització Manos Limpias. De fet, va ser el Sr. Feijóo qui va denunciar el cas davant de l'Oficina de Conflicte d'Interessos, demanant per a mi de 5 a 10 anys d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic.

La denúncia va ser arxivada doblement per aquest organisme, els funcionaris del qual van ser desqualificats posteriorment pels dirigents del PP i de Vox. Seguidament, van instrumentalitzar la majoria conservadora al Senat, van impulsar una comissió d'investigació per, segons diuen, aclarir els fets relacionats amb aquest assumpte. Com és lògic, faltava la judicialització del cas. És el pas que acaben de fer.

En resum, es tracta d'una operació d'assetjament i enderrocament per terra, mar i aire, per intentar fer-me defallir en l'àmbit polític i personal atacant la meva dona.

No soc cap ingenu. Soc conscient que denuncien Begoña no perquè hagi fet alguna cosa il·legal, ells saben que no hi ha cas, sinó perquè és la meva dona. Com també soc plenament conscient que els atacs que pateixo no són cap a mi sinó el que represento: una opció política progressista, recolzada elecció rere elecció per milions d'espanyols, basada en l'avenç econòmic, la justícia social i la regeneració democràtica.

Aquesta lluita va començar fa anys. Primer, amb la defensa que vam fer de l'autonomia política de l'organització que representa millor l'Espanya progressista, el Partit Socialista. Pugna que guanyem. Segon, després de la moció de censura i les successives victòries electorals del 2019, el sostingut intent de deslegitimació del govern de coalició progressista a la calor de l'ignominiós crit de 'que et voti Txapote'. Tampoc van poder fer fallida.

El darrer episodi van ser les eleccions generals del 23 de juliol del 2023. El poble espanyol va votar majoritàriament per l'avenç, permetent la reedició d'un govern de coalició progressista, en contra del govern de coalició del Sr. Feijóo i el Sr. Abascal que auguraven les bateries mediàtiques i demoscòpiques conservadores.

La democràcia va parlar, però la dreta i la ultradreta, novament, no van acceptar el resultat electoral. Van ser conscients que amb l'atac polític no n'hi hauria prou i ara han traspassat la línia del respecte a la vida familiar d'un president del Govern i l'atac a la seva vida personal.

Sense cap rubor, el Sr. Feijoo i el Sr. Abascal, i els interessos que els mouen, han posat en marxa el que el gran escriptor italià, Umberto Eco, va anomenar «la màquina del fang». És a dir, intentar deshumanitzar i deslegitimar l'adversari polític a través de denúncies tan escandaloses com falses.

Aquesta és la meva lectura de la situació que viu el nostre estimat país: una coalició d'interessos dretans i ultradretans que no toleren la realitat d'Espanya, que no accepten el veredicte de les urnes, i que estan disposats a escampar fang per tal de: primer, tapar els seus palmaris escàndols de corrupció i la seva inacció davant d'aquests; segon, amagar la seva absència total de projecte polític més enllà de l'insult i la desinformació; i tercer, valdre's de tots els mitjans al seu abast per destruir personalment i políticament l'adversari polític. Es tracta d'una coalició d'interessos dretans i ultradretans que s'estén de llarg a llarg de les principals democràcies occidentals, i a les quals, li garanteixo, respondré sempre des de la raó, la veritat i l'educació.

Arribats a aquest punt, la pregunta que legítimament em faig és 'val la pena tot això'? Sincerament, no ho sé. Aquest atac no té precedents, és tan greu i tan groller que necessito parar i reflexionar amb la meva dona. Moltes vegades ens oblidem que darrere dels polítics hi ha persones. I jo, no em causa rubor dir-ho, soc un home profundament enamorat de la meva dona que viu amb impotència el fang que sobre ella escampen dia sí i dia també.

Necessito parar i reflexionar. M'urgeix respondre'm a la pregunta de si val la pena, malgrat que el fang on la dreta i la ultradreta pretenen convertir la política. Si he de continuar al capdavant del Govern o renunciar a aquest alt honor. Tot i la caricatura que la dreta i la ultradreta política i mediàtica han intentat fer de mi, mai he tingut aferrament al càrrec. Sí que ho tinc al deure, al compromís polític i al servei públic. Jo no passo pels càrrecs, faig valer la legitimitat d'aquestes altes responsabilitats per transformar i fer avançar el país que vull.

Tot això em porta a dir-li que continuaré treballant, però que cancel·laré la meva agenda pública uns dies per poder reflexionar i decidir quin camí prendre. Dilluns que ve, 29 d'abril, compareixeré davant els mitjans de comunicació i donaré a conèixer la meva decisió. Gràcies pel vostre temps.

Atentament, Pedro Sánchez.