Viatge al cor d’una pandèmia, la sida, de la mà de la Funcional Teatre

L’any 1981 metges nord-americans van començar a detectar grups de pacients amb malalties molt poc comunes. L’any següent ja parlaven de la síndrome d’immunodeficiència adquirida, la sida, un virus letal que es va estendre, primer entre la comunitat gai i, tot seguit, entre drogoaddictes i receptors de transfusions de sang. Des d’aleshores, han mort 40 milions de persones al món. Un dels escriptors que millor va retratar aquell esclat de la pandèmia, perquè la va patir en el seu entorn i en pròpia pell, va ser Larry Kramer (1935-2020). Ho va fer a la colpidora obra autobiogràfica Un cor normal a la qual, aquest divendres 10 de maig, a les vuit del vespre, la Funcional Teatre porta a escena al Casino Menestral Figuerenc, i de la qual en farà nou sessions durant tres caps de setmana i fins al 26 de maig. L’obra és la segona part del díptic iniciat amb Diàlegs de carmelites molt ben acollit pel públic.

Josep Maria Cortada, actor i director del muntatge, recorda que Un cor normal aprofundeix en el mateix tema que l’anterior obra: la capacitat de les persones «d’enfrontar-se i adoptar una actitud combativa, en aquest cas, davant la incomprensió i clarament rebuig, que va haver-hi davant la malaltia» que va afectar, d’entrada, a persones homosexuals i heroïnòmans. Josep Maria Cortada ressalta com Larry Kramer va ser capaç de retratar «el desconcert, la por i el desconeixement dels primers moments» que va desencadenar una forta estigmatització del col·lectiu gai i de les persones que patien la sida. Si en el cas de Diàlegs de carmelites, davant l’amenaça, el grup de religioses protagonistes optaven pel sacrifici, a Un cor normal el gran dilema és si el col·lectiu gai està disposat a renunciar als espais de llibertat que tant els havia costat conquerir després de decennis d’ocultació. «Es pot veure el conflicte entre ells i amb les institucions», explica el director. Una altra línia que desenvolupa l’obra és el vessant personal de l’autor i la seva pròpia recerca «d’una relació d’amor més profunda i estable».

Un cor normal és, diu Josep Maria Cortada, «juntament amb Àngels a Amèrica, de Tony Kushner, una de les obres de referència sobre la sida pel valor de la urgència del moment, un crit de ràbia fet des del mateix lloc» dels fets. Al director, a més, li ressona molt l’obra i el connecta amb l’actual pandèmia, la covid. Tampoc obvia «el cert relaxament que es viu ara de les precaucions durant les relacions sexuals i que han fet pujar els casos». Malgrat l’existència dels retrovirals, Josep Maria Cortada recorda que al continent africà les xifres de morts encara són molt alarmants.

Larry Kramer, un caràcter controvertit

Estrenada l’any 1985 al Public Theater de Nova York, Un cor normal va restar en cartell nou mesos. L’obra interpel·lava directament al públic i xocava amb la política tan conservadora existent, tant a la presidència americana com a la mateixa alcaldia de Nova York. En aquest context, Kramer no era un autor massa estimat. Isaias Fanlo, en un article al digital Núvol, el defineix com «un dels activistes més importants de la segona meitat del segle XX, persona clau per entendre com ha anat la lluita pels drets humans les darreres dècades». Però també evidencia com de contradictòria i incòmoda era la seva persona, «un home de temperament voluble, incapaç de contenir una fúria descomunal que s’ha d’entendre en el context d’una pandèmia que s’estava emportant, de manera despietada, amics, amants, tot de gent jove i prometedora».

Els actors que participen en el muntatge són: Martí Aguer, Marc Casanovas, Josep Maria Cortada, Eric Domene, Marta Figueras, Càndid Miró, Toni Naranjo, Jaume Parés, Nil Prats, Jordi Castelló, Salvador Torres i Arnau Vilarrasa. Els actors representen membres del col·lectiu gai i l’actriu, un personatge històric, la metgessa Linda Laubenstein (1947-1992) que va ser de les primeres a adonar-se que «allò era la punta d’un iceberg». Josep Maria Cortada diu que «l’autor, que també apareix a l’obra com un personatge, buscava incomodar, no quedar-se amb una mínima queixa, anar a totes». Per això, opten per una posada en escena diferent de Diàlegs de carmelites que denota «la força emocional» i «la urgència» amb què va ser escrita. Cortada no amaga que hi ha papers «molt exigents» i detalla que han actualitzat la traducció feta per Josep Costa als anys 90 incloent-hi un llenguatge més «barroer i creïble». A més, el muntatge s’acompanya d’una part audiovisual amb material de l’època que serveix per situar el públic dins el context històric. Per situar-lo millor, també es va fer una taula rodona, la setmana passada, a la biblioteca de Figueres durant la qual es va parlar sobre com es va viure l'esclat de la sida a l'Alt Empordà.

L’Alt Empordà treu de l’oblit la veritable lluita contra la sida

Representacions

Un cor normal es representa durant tres caps de setmana i fins al 26 de maig: els divendres i dissabtes, a les vuit del vespre; el diumenge 12 de maig, a dos quarts de cinc de la tarda (a causa de les eleccions) i els diumenges 19 i 26 de maig, a les sis de la tarda. Les entrades ja es poden adquirir al web figueresaescena.cat.