El Museu de l’Empordà de Figueres reivindica el potent corpus creador d’Adrià Ciurana

«Adrià Ciurana (1985-2018) és un dels millors artistes que ha parit Figueres els últims cinquanta anys». Rere aquesta afirmació rotunda de l’artista Jordi Mitjà, s’hi amaga una fonda emoció, però també una aproximació profunda i reflexiva que ha fet els últims anys, al costat del dissenyador gràfic Manel Gràvalos, entorn l’obra creada per Ciurana del 2008 al 2018. Aquest dissabte, a les dotze del migdia, el Museu de l’Empordà de Figueres reobre la sala temporal, reformada i ampliada, per acollir l’exposició resultant, una de les més esperades dels últims anys. Manllevant el títol d’un dels poemes de l’artista, M’abrigo de terra, la mostra ofereix les claus per entrar al món creatiu de Ciurana, un camí per apropar-se a les seves múltiples cares, però també, com assegura Mitjà, l’oportunitat «per fer-li justícia, de veritat, per ubicar a Adrià Ciurana en el lloc que li pertoca, perquè la seva obra és una de les més importants produïdes a Figueres i a Catalunya». Mariona Seguranyanes, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Figueres, reconeix «la importància d'aquesta exposició pel Museu de l'Empordà, una exposició que és molt necessària», ja que «ens trobem davant la trajectòria d'un artista, curta, però meteorita, d'una gran transcendència i densitat, un artista a qui li agradava molt flanquejar els límits entre la vida i la mort, a qui li agradava jugar amb la ironia i que amb aquesta parlava de temes molt profunds».

El director del Museu de l’Empordà, Eduard Bech, diu que feia temps que volien dedicar-li una exposició, conscients que «estàvem davant un gran artista, molt prolífic, incansable». Veient tota la producció d’aquests deu anys, «aquesta mirada té tot el sentit». La mostra, doncs, convida a conèixer «el procés de treball, com era el creador, la seva capacitat i potencial, i com encaixa en les pràctiques artístiques contemporànies, d’aquells anys, a nivell tant nacional com internacional». Per Bech, la mostra posa de manifest «el context d’aquesta producció, la crisi econòmica que va dur els artistes a autogestionar la seva obra davant la societat». Cal no oblidar que el seu taller era un espai on es creaven exposicions «perquè no es trobava el suport en l’administració pública». Ell «va fer de catalitzador, de punt de trobada entre artistes, crítics, escriptors...».

El cocomissari, Jordi Mitjà, té clar que «Adrià Ciurana és un cas únic d’un artista que, tan jove, hagi fet una obra tan bona i tan extensa». En aquest sentit, reconeix que, tant ell com la resta d’artistes que el tractaren, no van ser «cent per cent conscients de tot el que hi havia. En veure-ho ara, t’adones que l’Adrià es va bolcar en la seva obra en cos i ànima. Va estar deu anys treballant i construint el seu corpus d’obra».

El procés de construcció de l’exposició ha estat llarg, quasi cinc anys. La pandèmia i la reforma del museu l’han anat posposant en el calendari, cosa que ha afavorit, diu Mitjà, la reflexió i profunditzar en una obra «molt complexa» perquè amb Ciurana «no et pots quedar en la primera capa, en allò que es veu plàsticament, t’has de fer preguntes». Això és el que ell i Manel Gràvalos s’han fet. I el primer que els ha colpit, confirma Mitjà, és «la impressionant quantitat d’obra que havia creat l’Adrià en deu anys, d’una maduresa molt sorprenent, d’un caràcter molt marcat i potent». Manel Gràvalos explica que les dues principals dificultats que han tingut «ha estat agafar una distància perquè èrem amics i quan hi ha tanta relació, ser analític i racional costa". També, per la manera de treballar de Ciurana qui es documentava profusament i anava i retornava a l'obra una i altra vegada. "Detectar la peça acabada" ha suposat un llarg camí i, per deixar-ne constància, no només exhibeixen l'obra completada i el que ells anomenen «engrunes, algunes de les quals agafen tanta importància com la peçca en sí».

Consulta aquí tota la informació de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024

Selecció àmplia i eclèctica

L’exposició, dissenyada amb molta cura per l’arquitecte Jordi Pigem, no s’ha plantejat en àmbits sinó que atorga llibertat al visitant perquè la ressegueixi com desitgi. «L’obra d’Adrià Ciurana és un tot, hi ha molta coherència». Eduard Bech afegeix que també s’ha incidit en l’obra escrita de l’artista, ja que «té textos molt interessants». Així, en l’espai es desplega un dels seus poemes que es relaciona amb la resta de producció, «no presentada de forma cronològica sinó temàtica». Els comissaris, però han volgut realçar com Ciurana treballava amb la idea de sèries i han fet una selecció àmplia i eclèctica per mostrar totes les pràctiques artístiques que va experimentar, entre elles l’escultura i la pintura més tradicional, com oli sobre tela, que manipulava i transgredia de mil maneres «per anar més enllà de la pràctica tradicional». Bech també parla de «reutilització de materials per acabar creant una obra artística» i de l’ús de referents vinculats a les religions. «Adrià Ciurana s’apropia d’uns recursos iconogràfics per anar més enllà», però també té en compte l’aspecte més irònic, escatològic i de crítica a la societat capitalista.

Per exhibir les obres, que principalment provenen del fons familiar, s’ha creat un mobiliari especial per facilitar que, el que els comissaris anomenen petites restes o engrunes, se situïn en el mateix pla que les obres pictòriques i ressaltar que, en Adrià Ciurana, «tot està a la mateixa dimensió, des de la cosa minúscula fins a les grans peces». Jordi Mitjà lamenta que s’estronqués tan aviat la vida d’un artista tan potent, «però tenim el seu llegat i amb ell ens hem de fer preguntes sobre què ens volia dir». Ciurana parlava sobre el temps, la mort, temes profunds que no admeten quedar-se només en la primera imatge, que «és molt atractiva, sinó anar més enllà, aprofundir, vincular-les». Donar-li forma, comparteix Jordi Mitjà, «ha estat una feinada i, al mateix temps, un privilegi». Ell assegura que aquest és un primer pas per donar a conèixer la seva obra, «el primer que calia fer» i espera que aquest gest no es quedi aquí sinó que s’ampliï i creixi.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ